Tot i el seu bon pronòstic, certs tipus de limfomes cutanis de cèl·lules B poden recaure després de més de 10 anys del tractament inicial

L’estudi col·laboratiu i multicèntric Primary cutaneous marginal zone B-cell lymphoma: Response to treatment and disease-free survival in a series of 137 patients, dirigit pel Dr. Octavi Servitje, del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, analitza els factors clínics i biològics relacionats amb la recidiva i la supervivència lliure de recaiguda dels limfomes primaris cutanis B de la zona marginal (LPCZM), amb la sèrie més nombrosa fins ara publicada.

El treball ha estat publicat al Journal of the American Academy of Dermatology, i els resultats demostren que els LPCZM són capaços de recaure a molt llarg termini tot i haver assolit una remissió complerta inicial, el que indica la necessitat d’un seguiment continuat. Els pacients en estadi T3 (lesions disseminades) tenen una incidència de recaigudes més elevada i una supervivència lliure de malaltia més curta que justifica la utilització de teràpia sistèmica en aquest grup concret de pacients.

Els limfomes primaris cutanis representen un dels grups més freqüents de limfomes extraganglionars. Les formes més conegudes són la micosi fungoide i la síndrome de Sezary, però existeixen un gran nombre d’entitats derivades tant de limfòcits T com B.
Concretament, els limfomes B de la zona marginal constitueixen el grup més important de limfomes primaris cutanis de cèl·lules B a la nostra població. En general, es tracta de limfomes indolents i el tractament sol ser dirigit a la pell (radioteràpia i/o cirurgia).

Podeu accedir a l’abstract de l’article clicant aquí.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email