L’expertesa acumulada en el diagnòstic i tractament de la sarcoïdosi a l’Hospital Universitari de Bellvitge després de quatre dècades d’abordatge de la malaltia des d’una consulta específica ha estat recollida en un article publicat recentment per la prestigiosa revista científica Medicine (Baltimore), que resum l’experiència clínica d’un total de 640 pacients diagnosticats i tractats en aquest període.

La sarcoïdosi és una malaltia inflamatòria d’origen desconegut que provoca la formació de granulomes (cossos durs formats per una amalgama de cèl·lules) en diferents òrgans, com ara els pulmons.

El Dr. Joan Mañá, cap de secció del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge, és l’autor principal de l’article, en el qual han col·laborat altres 12 professionals del centre. Es tracta d’un treball gairebé sense precedents en la literatura mèdica per l’ampli període de temps que abraça i l’homogeneïtat en el seguiment dels pacients. El Dr. Mañá és el responsable de la Unitat de Sarcoïdosi a l’Hospital des de l’any 1992, quan va succeir el Dr. Francesc Badrinas, que l’havia posat en marxa l’any 1976.

El Dr. Joan Mañá, a l'esquerra, responsable de la unitat de sarcoïdosi de l'Hospital de Bellvitge, i el desaparegut Dr. Francesc Badrinas, que la va posar en marxa l'any 1976

De l’experiència clínica recollida a l’article és desprèn que la sarcoïdosi no és una malaltia tan infreqüent com es creia fa 40 anys, així com que afecta dues vegades més a les dones que als homes i que troba la seva manifestació més habitual, a Espanya, en l’anomenada síndrome de Löfgren (augment de la dimensió dels ganglis limfàtics, febre, artritis i erupcions cutànies). “Es tracta d’una malaltia amb bon pronòstic i que, fins i tot, en molts casos no requereix tractament”, explica el Dr. Mañá.

Si que es registra, però, un segment del 28% dels casos aproximadament, segons l’article, en el qual la malaltia pot esdevenir crònica “i amb repercussions orgàniques funcionals que poden ser greus”, subratlla el Dr. Mañá. És en aquest àmbit on la recerca té més camí per recórrer, donat que, a banda de corticoides i altres immunosupressors, ara per ara no existeixen tractaments apropiats per a aquests casos crònics.

L’article també posa de manifest la idoneïtat de l’abordatge multidisciplinari de la sarcoïdosi, una malaltia multisistèmica i amb formes de presentació molt heterogènies, cosa que fa fonamental la implicació de totes les especialitats que poden detectar-ne casos, des de la dermatologia a la pneumologia passant per la medicina interna i l’oftalmologia.

L’origen de la sarcoïdosi és encara desconegut, però sembla que el seu desencadenant pot ser una combinació de predisposició genètica i factors ambientals.

11 d’agost

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email