• L’Hospital Universitari de Bellvitge ja ha implantat 4 pròtesis inverses d’espatlla amb l’ajut de la innovadora tecnologia PSI.

• Un sistema informàtic simula prèviament la intervenció i genera una guia física d’un sol ús que permet després col•locar la pròtesi en la posició més adequada per cada pacient en concret.

• Aquesta tècnica pionera al món aconsegueix una implantació més precisa i individualitzada, reduint el risc de complicacions.

• La personalització dels procediments és clau en l’avenç de la cirurgia d’espatlla.

Barcelona, 4 de febrer de 2014. – L’Hospital Universitari de Bellvitge, juntament amb tres altres hospitals europeus, ha estat pioner al món a aplicar una innovadora cirurgia de pròtesi inversa d’espatlla, anomenada Patient-Specific Instrumentation (PSI), que inclou una planificació preoperatòria assistida per ordinador. “Amb la planificació preoperatòria que ens ofereix aquest mètode, podem implantar la pròtesi d’acord amb l’anatomia d’aquell pacient en concret i amb la intenció del cirurgià adaptada a cada situació específica”, explica el Dr. Joan Armengol, cirurgià del Servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Universitari de Bellvitge i responsable de l’estudi. “Obtenim una visió tridimiensional i més completa d’algunes parts de l’espatlla que en el moment de la intervenció ens és impossible veure”, afegeix.

El dolor per artrosi d’espatlla és la tercera causa de consulta en malalties musculo-esquelètiques a Catalunya, i la seva prevalença augmenta de forma important amb l’edat. El dolor sol ser més intens amb l’activitat i dormint, i pot provocar una important limitació de la mobilitat del braç. Així doncs, quan el tractament conservador no és efectiu, la col•locació de pròtesis parcials o totals s’ha consolidat com una teràpia amb bons resultats. “És un tipus de pròtesi que, en els últims anys, es troba en auge gràcies als seus bons resultats. A l’Hospital Universitari de Bellvitge, anualment s’implanten unes 20 pròtesis inverses d’espatlla. Fins el moment, se n’han implantat 4 amb l’ajut de la tecnologia PSI”, assegura el Dr. Armengol.

Aquesta intervenció està indicada en processos degeneratius greus de l’articulació de l’espatlla amb desestructuració i disfunció greu d’algun dels músculs en els quals la pròtesi convencional seria poc efectiva. Del contrari, no està indicada en desestructuracions greus, infeccions o reintervencions per fracàs de pròtesis prèvies.

La tecnologia PSI utilitza un potent software (Arthroplan©) que reprodueix tridimensionalment l’espatlla del pacient, que ha estat prèviament escanejada. Mitjançant aquest programa informàtic, el cirurgià simula la col•locació de la pròtesi, definint-ne la posició i inclinació ideals, així com la longitud dels cargols de subjecció. Amb aquesta informació, es genera una guia física d’un sol ús que el cirurgià utilitza en el quiròfan per ajustar la col•locació de la pròtesi d’acord amb els paràmetres prèviament determinats en la simulació. D’aquesta manera, s’aconsegueix una implantació més precisa i es redueix el risc de complicacions per a aquell pacient en concret.

La personalització de la cirurgia és un factor clau per minimitzar les complicacions. És per això, que la recerca i la innovació actuals en aquest camp són de gran importància. “No hi ha dubte que el futur de l’especialitat es troba en el desenvolupament de tècniques i instruments cada cop més específics per a cada pacient i que la tècnica PSI és un important pas per seguir avançant en aquesta direcció”, destaca el Dr. Armengol.

La planificació preoperatòria assistida per ordinador ja s’havia desenvolupat anteriorment per a la cirurgia del genoll. En el cas de l’espatlla, de moment s’aplica únicament a la pròtesi inversa, un tipus de pròtesi on l’articulació que permet moure el braç està dissenyada en la posició contrària a l’habitual i s’implanta en casos on hi ha una destrucció de músculs i tendons.

Aquest sistema va ser desenvolupat a la Cleveland Clinic dels Estats Units, pel Dr. J.P. Iannotti. Actualment, s’està aplicant de manera pionera als hospital AZ Monica de Deurne (Bèlgica), Ambroise Paré de París (França), Kantonsspital de Baden (Suïssa) i a l’Hospital Universitari de Bellvitge (Barcelona). Aquests quatre centres col•laboren conjuntament en un ampli estudi multicèntric de referència que permetrà avaluar quins són els resultats del nou sistema a curt, mig i llarg termini. Fora de l’àmbit d’aquest estudi, també s’estan començant a utilitzar aquests tipus de pròtesis.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email