Barcelona, 5 de març de 2013 – L’estimulació cerebral profunda aplicada al tractament del trastorn obsessivocompulsiu (TOC) refractari als fàrmacs és una teràpia emergent en el camp de la psiquiatria que està obtenint molts bons resultats. L’Hospital Universitari de Bellvitge és pioner en aquest àmbit des de l’any 2007, amb un èxit en el tractament del 80%. Tot i això, es tracta d’una opció terapèutica encara poc utilitzada, com ho demostra el fet que, a dia d´avui, arreu del món s’han intervingut quirúrgicament menys de 200 pacients diagnosticats de TOC refractari.

En aquest sentit, l’estimulació cerebral profunda és una tècnica innovadora en psiquiatria que ha demostrat la seva utilitat en el tractament d’aquest trastorn. Segons expliquen els Drs. Gerard Plans i Alberto Aparicio, neurocirurgians de l’Hospital Universitari de Bellvitge, aquesta tècnica, ja utilitzada en el tractament de la malaltia de Parkinson i epilèpsia, “consisteix en la implantació, mitjançant neurocirurgia, d’uns elèctrodes en unes regions cerebrals concretes. Aquests elèctrodes estan connectats a un generador d’impulsos que es col·loca al tòrax o l’abdomen de forma subcutània i que controla l’activitat elèctrica dels elèctrodes implantats al cervell”.

“El camp elèctric que generen aquests elèctrodes a les àrees cerebrals on estan implantats modula l’activitat de les neurones d’aquestes àrees –continua explicant el Dr. Plans–. Això és possible perquè les neurones són unes cèl·lules l’activitat de les quals està regulada per impulsos elèctrics. Per tant, un camp elèctric pot modular l’activitat neuronal”.

L´Hospital Universitari de Bellvitge és l´únic hospital referent a Catalunya per a la realització de la cirurgia dels pacients diagnosticats de TOC refractari als fàrmacs. Compta amb un equip multidisciplinari consolidat, expert en la valoració i tractament d´aquest tipus de pacients i integrat per psiquiatres, psicòlegs clínics i neurocirurgians. Des de l´any  2007, ha intervingut 13 pacients obtenint una millora clínica excel·lent en més de dos terços dels pacients intervinguts. S´ha aconseguit una bona tolerància al tractament amb una incidència molt baixa de complicacions.

Un dels principals actius d´aquesta tècnica quirúrgica és la reversibilitat del seu efecte. En cas d’efectes indesitjables, la reconfiguració dels paràmetres d´estimulació (intensitat, freqüència, amplitud de pols…) permet la desaparició dels efectes secundaris. A més, amb els sistemes actuals de planificació de cirurgia estereotàxica (imatge 4) s´aconsegueix que la incidència de complicacions hemorràgiques cerebrals i d´infeccions postquirúrgiques sigui inferior al 5%.

El TOC és un trastorn d´ansietat que afecta aproximadament el 2% de la població. És una malaltia crònica amb un curs fluctuant que es caracteritza per la presència de pensaments intrusius (obsessions) que, en ocasions, s´acompanyen de comportaments repetitius (compulsions), els quals es mantenen malgrat els intents dels pacients per eliminar-los. La temàtica obsessiva més freqüent és la comprovació patològica, el rentat i la neteja, la necessitat d´ordre i simetria, pensaments agressius i/o sexuals no desitjats o la necessitat de preguntar, confessar o acumular.

El tractament de primera línia del TOC és farmacològic i psicològic. Segons explica el Dr. Josep Manuel Menchón, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, “el tractament amb antidepressius serotoninèrgics i la teràpia cognitivo­conductual, especialment l´exposició amb prevenció de resposta, pot controlar la simptomatologia en la major part dels pacients. Malgrat això, aproximadament un 10% dels pacients romanen refractaris i mantenen una simptomatologia incapacitant, crònica i deteriorant. En aquest darrer grup de pacients és on s´ha de valorar la possibilitat d´una intervenció quirúrgica”. Segons explica el Dr. Menchón, “l´èxit de la teràpia depèn de diversos factors, com són la correcta selecció de pacients, la diana neuroanatòmica escollida, el correcte posicionament final dels electrodes i la disponibilitat de personal amb formació específica en estimulació cerebral profunda que asseguri un adequat seguiment pre i post­implantació”.

Determinades malalties neurològiques i trastorns mentals, com és el cas de la malaltia de Parkinson i del trastorn obsessivocompulsiu, es deuen a alteracions en l’activitat de circuits neuronals concrets. D’aquesta manera, pacients amb un trastorn obsessivo­compulsiu greu que no ha respost als tractaments convencionals i que és crònic, poden beneficiar-se de l’estimulació cerebral profunda de l’àrea cerebral anomenada càpsula ventral / estriat ventral.

La intervenció quirúrgica consisteix en la implantació de dos elèctrodes cerebrals tetrapolars mitjançant una tècnica quirúrgica d´alta precisió (cirurgia estereotàxica). Els elèctrodes es conecten a un generador d´impulsos de localització subcutània, generalment a la regió abdominal esquerra. El control dels paràmetres elèctrics de l´estimulació es fa mitjançant telemetria. La diana escollida per al tractament d´aquesta malaltia és la part més profunda del braç anterior de la càpsula interna, a la regió ventral de l´estriat (part més inferior dels nuclis caudat i putamen). L´estimulació cerebral d´aquesta regió permet modular l´activitat del circuit límbic dels ganglis basals, que es mostra anormalment actiu en pacients diagnosticats de TOC. Estudis metabòlics cerebrals amb tomografia per emissió de positrons (PET) han demostrat una hiperactivitat cerebral en el còrtex orbitofrontal que es relaciona amb la presència de les obsessions i les compulsions.

Març 2013

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email