- Es detecta un increment important en la demanda de tractaments per problemes relacionats amb les noves tecnologies, registrant el 22,56% del total de les consultes de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
- Professionals de referència de l’hospital han desenvolupat videojocs específics per ajudar a tractar trastorns psiquiàtrics, com ara l’ansietat o la depressió.
- Estudis experimentals proven l’eficàcia de l’estimulació cerebral profunda per al tractament de la ludopatia associada a la malaltia de Parkinson
Barcelona, 18 de febrer de 2013 – Els avenços tecnològics en les formes comunicació i l’accés a la informació han canviat radicalment els hàbits de la població i la interpretació del món. Actualment existeixen a l’Estat espanyol 56 milions de línies de telefonia mòbil (1,15 per cada habitant) i, segons l’Estudi Mediascope Europe 2012, un 44% de la població espanyola té un smartphone. Així mateix, un 68% d’espanyols utilitzen Internet, amb una mitjana de connexió de 14,1 hores per setmana.
En ocasions, aquests avenços suposen un risc potencial d’ús excessiu o patològic que pot afectar la vida de les persones. Curiosament per pal·liar tal problemàtica, en els últims anys, s’han desenvolupat videojocs específics que ajuden a tractar trastorns com ara la impulsivitat, l’ansietat o la depressió. També, existen investigacions més recents que avaluen l’ús d’aplicacions per a smartphone dissenyades especialment per ajudar a tractar problemes com ara el trastorn d’ansietat social. En aquest sentit, l’Hospital Universitari de Bellvitge compta amb professionals de referencia en l’ús terapèutic de les noves tecnologies amb el projecte Playmancer, que ha permès desenvolupar un videojoc que s’utilitza com a complement terapèutic en el tractament dels trastorns d’impulsivitat.
El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha detectat un important increment en la demanda de tractaments per problemes relacionats amb les noves tecnologies. “Si l’any 2005 les consultes per aquests tipus d’addiccions eren només del 0,64%, en el 2012 han arribat a suposar el 10,56% de tots els casos. A aquest percentatge encara s’hi suma un 12% addicional de pacients amb ludopatia que presenten problemes de joc a través de la xarxa (bàsicament pòquer i apostes esportives online), suposant un 22,56% de les consultes totals”, assenyala la Dra. Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Un altre aspecte innovador és l’aplicació de l’estimulació cerebral profunda –que ja s’ha demostrat eficaç contra la malaltia de Parkinson i el trastorn obsessivocompulsiu refractari– per tractar també casos de pacients amb Parkinson que han desenvolupat un problema de joc patològic, en el context del tractament farmacològic amb agonistes dopaminèrgics indicats per al Parkinson. “L’associació de malaltia de Parkinson i joc patològic és relativament freqüent, especialment si es presenten determinats factors de risc, com ara un inici precoç del trastorn neurodegeneratiu, antecedents familiars d’addiccions, o bé conducta de joc prèvia al Parkinson. Alhora, també s’està estudiant l’eficàcia d’aquesta tècnica en addiccions a substàncies i en obesitat refractàries a d’altres alternatives terapèutiques”, explica la Dra. Jiménez.
Els elements que fan les tecnologies de la informació i comunicació tan atractives i, fins i tot, potencialment addictives bàsicament són l’estimulació constant i immediata, a través de les múltiples aplicacions que ofereixen, i la possibilitat d’estar connectats de forma permanent. Cal sospitar que s’està fent un ús abusiu o problemàtic d’una activitat quan el temps i la dedicació són molt elevats, arribant a substituir o desplaçar la resta d’activitats. Aquestes conductes generen conflicte amb els altres, que es queixen d’aquesta atenció excessiva o absoluta a les noves tecnologies.
Els trets de vulnerabilitat o de risc per desenvolupar una conducta addictiva són uns nivells d’impulsivitat i cerca de sensacions elevats, baixa tolerància a l’avorriment, baixa autoestima, dificultats d’autocontrol, extraversió elevada (concretament en el cas dels problemes amb el mòbil) i necessitat d’aprovació per part dels altres. Els pacients perden el control, experimentant veritables dificultats per disminuir o aturar-ne l’ús. Necessiten incrementar el temps d’utilització per aconseguir el nivell d’estimulació desitjada, i, en certs casos, els ajuda a escapar d’estats emocionals negatius.
Fins fa poc, molts estudis en l’àmbit de la psiquiatria destacaven els aspectes més negatius de les noves tecnologies. No obstant això, cada vegada són més les investigacions que exploren també la seva utilitat en enfocaments terapèutics innovadors i eficaços, com a estratègies complementàries en el tractament de trastorns i malalties, tant somàtiques com mentals.
L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)
L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) pertany a l’Institut Català de la Salut (ICS) i és un dels 5 grans hospitals universitaris de Catalunya, registrant 30.700 altes anuals, de les quals el 34,9% són d’alta complexitat. És l’hospital de referència terciària per a tot l’eix Sud de Catalunya fins a les Terres de l’Ebre, dada que representa cobertura assistencial de més de 2 milions d’habitants. Ha estat TOP 20 en el rànquing dels millors hospitals de l’Estat de forma consecutiva en els últims tres anys.
Febrer 2013
Comparteix-lo | Compártelo | Share it
