Els professionals de la Unitat d'Al·lergologia de l'Hospital de Bellvitge

Els professionals de la Unitat d'Al·lergologia de l'Hospital de Bellvitge

L’Hospital Universitari de Bellvitge, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica han organitzat aquest 19 de setembre la jornada “III Matí Al·lèrgia Bellvitge: al·lèrgia alimentària”. Al llarg d’aquesta jornada, s’ha abordat la problemàtica de l’al·lèrgia a aliments tant des de la perspectiva de l’atenció primària com de l’especialitzada, fent especial èmfasi en els aspectes clínics, els factors de risc, el diagnòstic diferencial i els criteris de derivació.

Segons destaca M. Teresa Dordal, al·lergòloga de l’Hospital Universitari de Bellvitge i presidenta de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, “és necessari instruir els professionals de l’atenció primària en competències sobre com identificar els pacients amb al·lèrgia a aliments, entendre els mecanismes responsables, millorar el maneig de possibles reaccions al·lèrgiques, saber donar resposta al dubtes que els pacients plantegen en relació a aquesta patologia i conèixer els criteris de derivació a l’al·lergòleg consensuats en el seu moment entre les diferents societats científiques implicades i l’administració”.

Els metges de família, com a porta d’entrada al sistema sanitari, són els primers responsables del diagnòstic inicial i el tractament dels pacients amb al·lèrgies a aliments. Segon explica el Dr. Ionuc Chiriac, coordinador del grup d’al·lèrgies de la CAMFiC, “la valoració inicial no és fàcil donada la gran variabilitat dels símptomes que poden presentar els pacients, diferenciant entre diverses patologies amb presentacions de vegades similars com les al·lèrgies, les intoleràncies o les toxiinfeccions alimentàries. La majoria d’aquests pacients es queden en atenció primària per a control i seguiment, i només els casos severs o dubtosos els derivem a l’al·lergòleg”.

L’al·lèrgia alimentària és un problema de prevalença creixent a Catalunya. En només 10 anys, les consultes per aquest motiu a casa nostra han passat del 8,7% (any 2005) al 12,6% (any 2015). Un dels àmbits en què es detecta un increment són les al·lèrgies alimentàries complexes per fenòmens de reactivitat encreuada entre proteïnes al·lergèniques presents a diverses especies, els anomenats “panal·lèrgens” (reactivitat entre diversos aliments, entre aliments i pòl·lens, entre aliments i altres al·lèrgens ambientals, etcètera).

També es detecta un increment de casos amb manifestacions clíniques menys clàssiques com ara les esofagitis eosinofíliques, en què en alguns pacients el paper de l’al·lèrgia alimentària pot ser rellevant. Així mateix, creix la importància dels anomenats cofactors com a inductors i/o magnificadors de reaccions al·lèrgiques potencialment greus, com per exemple la pràctica d’exercici físic o l’administració d’antiinflamatoris coincidint amb la ingesta, entre d’altres.

Al•lèrgies alimentàries a les escoles

Segons dades de la Comissió Europea, 7 de cada 10 reaccions al·lèrgiques greus es produeixen menjant fora de casa, i, concretament, un 20% tenen lloc a les escoles. L’ou i la llet són els aliments més sovint implicats en el cas dels nens, mentre que en majors de 14 anys ho són la fruita (especialment el préssec) i els fruits secs. Gairebé la meitat dels pacients presenten erupcions cutànies (urticària), però en un de cada quatre casos l’al·lèrgia es manifesta en forma d’anafilaxi, una reacció al·lèrgica generalitzada greu potencialment mortal.

M. Teresa Dordal recorda que “en el cas de les reaccions al·lèrgiques greus, la identificació i el tractament precoços són fonamentals per evitar desenllaços fatals”. Un altre aspecte que destaca la Dra. Dordal és “la importància de diferenciar adequadament les reaccions pròpiament al·lèrgiques d’altres reaccions sense cap mecanisme immunològic subjacent, com ara les intoleràncies alimentàries”. En aquest sentit, alerta que “en els darrers anys han proliferat diverses proves de laboratori que s’ofereixen suposadament per al diagnòstic d’al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries però que no tenen cap fiabilitat científica”.

La Unitat d’Al·lèrgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha participat en un estudi multicèntric promogut des de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica per analitzar el perfil dels pacients amb al·lèrgia a aliments atesos a Catalunya.

19 de setembre de 2018

Més Notícies | Más Noticias | More news

Comments are closed.

Home | eHub | Email