Rehabilitació facial a l'Hospital Universitari de Bellvitge

Rehabilitació facial a l'Hospital Universitari de Bellvitge

El centre és capdavanter en el tractament d’una malaltia amb un gran impacte en la vida diària dels afectats

Demà se celebra la XXVI Jornada d’Actualització en Medicina Física i Rehabilitació

La paràlisi facial, una patologia que afecta de manera total o parcial els músculs de la cara, serà protagonista demà divendres en la XXVI Jornada d’Actualització en Medicina Física i Rehabilitació. El programa també inclou una taula sobre rehabilitació intervencionista i dos tallers pràctics.

El Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari de Bellvitge, organitzador de la jornada, compta amb una unitat especialitzada en paràlisi facial que és referent a tot Catalunya. La integren la doctora Josefina Junyent, amb 20 anys d’experiència en el tractament d’aquesta malaltia del sistema nerviós perifèric, la doctora Marta Gómez i les fisioterapeutes Núria Montesinos i Raquel Oller. En la unitat hi participa un equip multidisciplinari format per professionals de diferents especialitats: rehabilitació, otorinolaringologia, neurofisiologia, oftalmologia, cirurgia plàstica, cirurgia maxil•Iofacial i neurocirurgia.

En 20 anys d’història, la unitat de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha visitat 5.000 pacients i ha format desenes d’especialistes que després han exportat els seus coneixements en paràlisi facial a hospitals de tot l’Estat.

La paràlisi facial és una paràlisi total o parcial dels músculs de la cara produïda per una alteració del nervi facial. Provoca una deformitat facial amb alteració de la funció i de la expressió de la cara i té un impacte notable en la vida diària dels pacients, amb conseqüències tant físiques com psíquiques.

A la unitat de paràlisi facial de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el 70% dels casos que s’atenen són paràlisis de Bell o produïdes per l’herpes zòster. Un altre 20% són paràlisis congènites; paràlisis produïdes per traumatismes externs; o paràlisis produïdes tumors de glàndula paròtida. El 10% són seqüeles quirúrgiques del neurinoma del nervi acústic i APC (angle ponto-cervelletós), meningiomes, etcètera.

Els tractaments més habituals són la reeducació neuromuscular i les infiltracions de toxina botulínica. “En els casos en què hi ha hagut lesió axonal la recuperació no serà mai íntegra, però el que s’intenta és millorar la funció residual i minimitzar les seqüeles que es puguin derivar del quadre clínic”, explica la doctora Josefina Junyent. La unitat de paràlisi facial també fa reeducacions específiques de pacients que han estat sotmesos a una cirurgia reparativa.

Rehabilitació intervencionista

A banda de la taula sobre paràlisi facial, la XXVI Jornada d’Actualització en Medicina Física i Rehabilitació tindrà una segona taula rodona sobre rehabilitació intervencionista (amb infiltracions o ones de xoc, per exemple). El programa inclou a més l’assemblea de la Societat Catalana de Medicina Física i Rehabilitació i dos tallers pràctics sobre el tractament fisioteràpic de la paràlisi facial i la punció seca cervical.

La Jornada d’Actualització en Medicina Física i Rehabilitació s’organitza cada any en un centre diferent i aborda els últims avenços en aquesta especialitat, dirigida a corregir deficiències que afecten la capacitat de moviment, la força o la pèrdua de certes funcions essencials de l’individu.

10 de març de 2016

Més Notícies | Más Noticias | More news

Comments are closed.

Home | eHub | Email