Consulta de la Unitat Funcional de Demències de l'HUB

Consulta de la Unitat Funcional de Demències de l'HUB

La malaltia d’Alzheimer -de la qual aquest dimecres se celebra el dia mundial- és un procés neurodegeneratiu que afecta uns 90.000 catalans i que planteja un enorme repte de salut pública. És una malaltia que té un impacte devastador sobre el pacient, la família i els cuidadors. Encara que actualment no es disposa d’un tractament farmacològic curatiu sinó tan sols de tractament simptomàtic, en els darrers anys s’han produït importants avenços en el diagnòstic precoç i en el coneixement de la fisiopatologia i es comencen a obtenir fàrmacs més prometedors.

El Dr. Ramon Reñé, responsable de la Unitat Funcional de Demències de l’Hospital Universitari de Bellvitge (UFD-HUB), destaca que “l’espectacular millora en el diagnòstic precoç a la qual hem assistit en els darrers anys fa que avui dia es puguin reclutar per als estudis farmacològics persones en fases molt més precoces de la malaltia, és a dir, abans que s’hagi ocasionat un dany neuronal irreversible, incrementant d’aquesta manera les possibilitats que els nous fàrmacs siguin eficaços”.

Aquest mes de setembre, la prestigiosa revista Nature ha publicat els resultats d’un assaig clínic en 165 pacients amb malaltia d’Alzheimer tractats amb l’anticòs monoclonal aducanumab, el qual, administrat per via endovenosa un cop al mes, ha aconseguit estabilitzar la malaltia durant sis mesos. En l’actualitat, s’han iniciat dos estudis que inclouen, en total, 3.000 pacients que seran tractats amb aquest fàrmac. Els resultats definitius s’esperen per a l’any 2022.

La Unitat Funcional de Demències de l’HUB participa en un d’aquests dos estudis, l’anomenat EMERGE, en el qual es tractaran pacients en fases molt lleus de la malaltia. Així mateix, participa en altres assaigs clínics amb inhibidors de la síntesi de la proteïna amilode beta i amb anticossos monoclonals com ara crenezumab i solanezumab.

La UFD-HUB visita cada any més de 500 persones amb sospita de patir demència i controla més de 2.000 pacients, tant de demències del tipus Alzheimer com d’altres tipus, com ara demències frontals, demència dels cossos de Lewy i demència vascular. També participa en diferents estudis d’investigació bàsica. Disposa de les modernes tècniques de neuroimatge, tant estructurals com funcionals, així com de sistemes de determinació de proteïnes al líquid cefaloraquidi. També ha treballat també de forma destacada en el camp de l’epidemiologia de l’Alzheimer i en l’avaluació de la qualitat de vida dels pacients i dels cuidadors, en estreta col•laboració amb les associacions de familiars de la seva àrea d’influència.

Estudi de l’envelliment del cervell

D’altra banda, l’equip de Neuropatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Universitat de Barcelona al campus de Bellvitge, dirigit pel Prof. Isidre Ferrer, porta a terme estudis centrats en l’envelliment del cervell, els factors que predisposen a la seva degeneració amb l’edat, i els primers canvis moleculars que es produeixen al cervell de les persones en etapes primerenques de la malaltia.

Aquests estudis es realitzen en cervells obtinguts després de la mort de persones que han donat generosament aquest òrgan per a la investigació. Es fan aplicant metodologies complexes i complementàries per determinar canvis en la regulació de la transcripció de l’ADN als ARNs codificants i no codificants, proteïnes, lípids i metabòlits, juntament amb l’estudi del dany secundari d’aquestes molècules. Les anàlisis dels canvis permeten obtenir informació sobre vies metabòliques alterades i sobre possibles marcadors primerencs de l’evolució de la malaltia.

En la mateixa línia, s’han descobert alteracions susceptibles de manipulació farmacològica per retardar l’evolució de l’Alzheimer, i aquells compostos en què s’ha detectat una oportunitat terapèutica s’estan provant en models animals, especialment models de ratolins transgènics. Segons destaca el Dr. Ferrer, “aquesta fase de l’estudi és important perquè permet descartar diferents compostos que tenen una utilitat limitada i, per contra, verificar que altres molècules podrien ser útils en els éssers humans”.

El grup de Neuropatologia ha identificat diferents compostos amb possibilitat de tenir activitat terapèutica en humans que es troben en fase experimental. Però n’hi ha d’altres ja a punt per passar a la fase clínica com a proves pilot. Concretament, s’està iniciant un estudi en fase II amb un fàrmac que ha mostrat la seva utilitat en models de ratolins amb malaltia d’Alzheimer, models que han permès determinar el seu mecanisme d’acció i l’absència d’alteracions secundaries no desitjables.

També hi ha factors que predisposen de manera menys específica al dany cerebral i a la vulnerabilitat del cervell en diferents regions amb l’edat. Pel que fa a això, la recerca del grup de Neuropatologia ha portat a identificar particularitats regionals del cervell que les fan més vulnerables amb l’edat, així com mecanismes que amplifiquen el dany i, al contrari, que protegeixen del dany.

“Aquesta és una via de treball més llarga –destaca el Dr. Ferrer– perquè els tractaments que poden tenir efectes protectors són combinacions de medicaments i de conductes de vida que haurien de començar a les edats mitjanes de la vida”. Aquesta medicina preventiva, afegeix, es coneix millor en altres malalties degeneratives com l’arteriosclerosi o en la prevenció de certs càncers com es l’hàbit de fumar, i “requereix un treball a llarg termini, però ja en tenim dades valuoses que probablement s’hauran d’anar aplicant en un termini no llunyà”.

“Tot això és un treball minuciós i lent, però els resultats seran evidents i aplicables en els propers anys”, conclou el Dr. Ferrer.

Més Notícies | Más Noticias | More news

Comments are closed.

Home | eHub | Email