La implicació activa de la família en el tractament dels pacients addictes al joc millora els resultats de la teràpia

La implicació activa de familiars del pacient en el tractament del joc patològic ajuda a l’èxit de la teràpia, segons l’experiència clínica de la Unitat de Joc Patològic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Aquesta implicació és un fet rutinari en el nostre mitjà però, en canvi, és més inusual en altres països de diferent tradició i cultura, com ara els anglosaxons, on les teràpies tendeixen a ser estrictament individuals.

En el cas de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el familiar, que normalment és la parella, participa en 7 de les 16 sessions de la fase intensiva del tractament. Al familiar, se li faciliten eines i pautes per entendre el trastorn i, sobretot, per establir una bona comunicació amb l’afectat que permeti refer la confiança sovint erosionada a causa de les conseqüències econòmiques, personals i familiars de l’addicció. “L’experiència ens diu que la incorporació de la família a la teràpia és un element clau que facilita tot el procés de superació del trastorn”, explica la Dra. Susana Jiménez, responsable de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

La Unitat de Joc Patològic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge té una llarga i prestigiosa trajectòria assistencial i científica. Realitza entre 350 i 370 primeres visites anuals, i és referent a Catalunya i Espanya en el tractament de les ludopaties i altres conductes addictives no vinculades al consum de substàncies. Més d’un 70% dels pacients atesos a la Unitat responen bé al tractament, i l’èxit de la teràpia està estretament lligat a la consciència de la malaltia i a la motivació per al canvi, així com també al suport de la família.

Aquesta Unitat de l’Hospital de Bellvitge col·labora estretament amb investigadors internacionals d’aquest àmbit. Un d’aquests investigadors, el Dr. Joël Tremblay, professor i investigador del Departament de Psicoeducació de la Universitat de Quebec, recentment ha presentat les primeres experiències en el seu centre d’incorporació activa del cònjuge en el tractament del joc patològic (teràpia de parella), amb molt bons resultats en comparació amb les teràpies individuals.

Per altra banda, durant el Dr. Randy Stinchfield, investigador i psicòleg clínic del Departament de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Minnessota (EUA), centra les seves investigacions en el joc patològic en adolescents i joves. Tant el Dr. Tremblay com el Dr. Stinchfield participen actualment en un projecte de recerca liderat per la Dra. Jiménez Murcia, amb finançament del Ministerio de Economía y Competitividad, de validació del primer instrument de cribratge dels hàbits de joc dissenyat específicament per a adolescents i joves.

“En el marc d’aquest projecte de recerca, la versió en espanyol d’aquest instrument ja s’ha aplicat en el nostre centre a 376 adolescents i joves de 16 a 29 anys, dels quals 340 són població general i 36 jugadors patològics”, explica la Dra. Jiménez. Tot i que l’estudi encara està en curs, les anàlisis estadístiques ja han aportat valuoses evidències preliminars, entre elles la identificació de determinats hàbits que constitueixen potents factors de risc per al posterior desenvolupament del trastorn, com ara diversificar el tipus de joc. “El sexe i l’edat també estan clarament associats a diferents perfils de joc, sent la franja de 20 a 22 anys aquella en què s’identifiquen els marcadors conductuals més potents de risc, com el fet de tornar a jugar per recuperar les pèrdues”, afegeix.

Els investigadors esperen que aquest treball serveixi de base també per desenvolupar guies de recomanacions per prevenir l’addicció al joc entre els joves i per endegar programes de xerrades informatives en instituts, entre d’altres iniciatives. Encara sobre el joc patològic entre els adolescents i joves, el Dr. Randy Stinchfield destaca l’enorme contrast que existeix al seu país entre les altes taxes de joc de risc o patològic detectades pels estudis de prevalença i l’escàs nombre de joves tractats en els serveis de salut. En aquest sentit, suggereix que la conducta de joc problemàtica entre els joves probablement s’associa, en alguns casos, a d’altres trets antisocials de personalitat que, en la pràctica, representen una barrera per a l’accés als recursos sanitaris.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email