La fulguració amb infrarojos elimina de forma no invasiva les lesions precanceroses

El càncer anal és un càncer de baixa freqüència entre la població general (aproximadament 1 cas anual per cada 100.000 persones) i representa menys del 5% de tots els càncers de les vies digestives. Tot i això, en homes homosexuals la seva incidència s’eleva fins als 35 casos per cada 100.000 persones i any, i, en persones portadores del VIH, fins als 70 per cada 100.000. A més, diversos estudis internacionals indiquen que la seva incidència està augmentant i que encara ho pot fer més en un futur proper, a causa de l’alta esperança de vida que han assolit les persones amb VIH/sida gràcies als tractaments antiretrovirals de gran activitat.

En els últims anys, la majoria de grans hospitals catalans han implantat consultes de prevenció del càncer anal i realitzen el cribratge d’acord amb les recomanacions de les guies internacionals, situant Catalunya en l’avantguarda en la prevenció d’aquesta malaltia. En aquest sentit, la Unitat de VIH del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb la col·laboració de la Unitat de Cirurgia Colorectal del Servei de Cirurgia General i Digestiva, té en marxa una d’aquestes consultes des d’inicis del 2013.

Els pacients amb VIH/sida de l’hospital són citats en aquesta unitat i se’ls realitza una enquesta sobre hàbits sexuals i una citologia. “Si els resultats de la citologia són normals, són remesos a una nova revisió al cap d’un any i, si són anormals, se’ls practica una anoscòpia per confirmar si existeix una zona patològica”, afirma el Dr. Daniel Podzamczer, Cap de Secció del Servei de Malalties Infeccioses i responsable de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari de Bellvitge. “En cas que aquesta determinació també sigui positiva, se’ls realitza una biòpsia. Si la biòpsia revela una lesió potencialment cancerosa les lesions són eliminades mitjançant la tècnica mínimament invasiva de fulguració amb infrarojos. Pel que fa a les lesions de baix grau, aquestes són objecte d’un seguiment cada sis mesos”, afegeix.

El càncer anal està causat pel virus del papil·loma humà (VPH), un microorganisme de transmissió sexual que sovint s’adquireix durant les primeres relacions íntimes però que després és eliminat pel sistema immune. “En les persones immunocompromeses el virus del papil·loma es manté en l’organisme i es reprodueix especialment en el coll de l’úter i a l’anus, on, mitjançant una sèrie de processos, pot acabar induint a la formació de teixits cancerosos”, explica el Dr. Podzamczer. “En el cas dels homes homosexuals, la pràctica de la penetració anal afegeix més risc de transmissió d’aquest virus i de la seva localització en el canal anal”, afegeix.

Així mateix, la cirurgia també s’utilitza per a l’eliminació d’algunes lesions precanceroses molt extenses. En cas que es detecti un càncer anal desenvolupat, és tractat en el marc de la Unitat Funcional de Càncer Colorectal de l’HUB i l’ICO ja sigui mitjançant una combinació de radioteràpia i quimioteràpia o bé mitjançant una cirurgia que, en els casos més greus, pot arribar a suposar l’eliminació de l’esfínter i la pràctica d’una colostomia per abocar el tub digestiu directament a la paret abdominal.

A més de lesions precanceroses, l’anoscòpia també permet detectar condilomes, berrugues causades per unes variants diferents del virus del papil·loma humà. L’existència de tres o més condilomes s’associa també a un major risc de càncer, per la qual cosa són extrets mitjançant cirurgia. En aquest sentit, entre els projectes de futur de la Unitat de Prevenció del Càncer Anal de l’HUB, existeix el d’ampliar aquest cribratge als homes heterosexuals amb antecedents