L’ostomia és una intervenció quirúrgica que crea en la paret abdominal una obertura (estoma) per on es dóna sortida a una víscera per expulsar a una bossa les femtes, orina o altres secrecions. Segons l’òrgan que es desvia a l’exterior, s’anomena colostomia, ileostomia o urostomia. Sovint es practica a causa d’una malaltia de base oncològica, o bé altres malalties o alteracions dels budells, ronyons, urèters i bufeta, així com deformitats, defectes congènits, diverticulitis, colitis ulcerosa, oclusions o accidents. Pot ser temporal, si després s’aconsegueix restablir la funció de l’òrgan afectat, o bé permanent si no existeix aquesta possibilitat. Es calcula que hi ha a Espanya unes 70.000 persones ostomitzades, 11.300 de les quals a Catalunya, on cada any se’n produeixen uns 2.300 nous casos.

“Un 40% de les ostomies són temporals. Això es deu als avenços de les tècniques quirúrgiques i a la conscienciació de la importància de la detecció precoç”, explica  Montserrat Tegido, infermera clínica estomaterapeuta de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Els pacients que han patit aquesta intervenció, ja sigui temporal o permanent, necessiten un important suport especialitzat i individual, en forma d’educació en la cura de l’estoma, d’orientació nutricional, d’informació i assessorament davant de les possibles complicacions que es poden presentar. “Per oferir l’atenció més òptima per aquests pacients és essencial prestar-la des d’una consulta d’ostomia a càrrec d’una infermera estomaterapeuta”, afegeix.

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Pacient Ostomitzat, el proper divendres 3 d’octubre l’Hospital Universitari de Bellvitge acollirà la jornada Com viure amb una ostomia, organitzada per aquest hospital, l’Associació Catalana de Pacients Ostomitzats (ACO), i Oncolliga. Comptarà amb la intervenció d’experts infermers i mèdics de diversos hospitals catalans, així com de representants dels pacients, amb els objectius de conscienciar i informar la població de la situació actual i les necessitats dels pacients que comencen amb l’ostomia.

Un altre paper fonamental de la infermera estomaterapeuta és el suport psicològic. “És habitual que el pacient senti al principi neguit, por, incomoditat amb el propi cos. Se l’ha d’ajudar a no sentir-se marginat ni avergonyit, i a que faci, més enllà de les cures diàries, una vida absolutament normal” explica la Sra. Tegido. Així mateix, les associacions de pacients també desenvolupen un paper clau per als pacients. “Aquest tipus d’associacions ajuden a comprendre que moltes altres persones estan en la mateixa situació i que no han de veure l’ostomia com un problema per viure normalment sinó com una solució que et permet fer-ho”.

L’Hospital Universitari de Bellvitge és un referent a l’Estat en la vinculació de la infermera clínica estomaterapeuta amb tots els equips d’atenció integral al càncer colorectal i al càncer urològic, a l’atenció a la malaltia inflamatòria intestinal, i a la  continuïtat de cures a l’alta. D’aquesta manera, mitjançant una coordinació amb les infermeres referents d’aquests processos, informa i dóna suport al pacient des del moment en què és candidat a una ostomia, al llarg de tot l’ingrés hospitalari, i també després de l’alta a través del circuit de continuïtat de cures al pacient en coordinació amb l’atenció primària del territori.

Recentment, un estudi sobre el cost-efectivitat de l’atenció especialitzada en ostomia a Espanya, en el qual han participat 160 hospitals, ha determinat que l’atenció d’infermeria especialitzada per a pacients ostomitzat és cost-efectiva. Concretament, segons aquesta investigació, els pacients que reben l’atenció en infermeria especialitzada en ostomia gasten un 70% menys en termes de visites i utilització del sistema sanitari, i milloren la seva qualitat de vida de manera significativa, mentre que els pacients sense accés a un seguiment especialitzat no ho fan. Els pacients atesos per la infermeria especialitzada en ostomia presenten menys complicacions, pateixen menys ansietat i depressió, i no fan pràcticament visites a Urgències ni a l’atenció primària. Segons els càlculs de l’estudi, el cost mitjà directe d’aquests pacients és un 50% inferior al dels pacients que no són atesos per un infermer expert.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email