La formació dels metges d’atenció primària és clau per millorar la detecció i tractament de la migranya

La migranya és una malaltia recurrent que cursa amb atacs de mal de cap discapacitants i que afecta el 12% de la població d’entre 18 i 65 anys. A Catalunya, més de mig milió de persones pateixen migranya. Aquesta malaltia afecta entre 2 i 3 dones, en edat fèrtil, per cada home. “La migranya es caracteritza per l’aparició de cefalees recurrents d’intensitat generalment moderada o greu. Aquestes se solen acompanyar d’intolerància a la llum (fotofòbia), al soroll (audiofòbia), nàusees i, en ocasions, vòmits”, explica el Dr. Joan Prat, neuròleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge i secretari del Grup de Cefalees de la Societat Catalana de Neurologia. “Aquestes discapaciten al pacient, duren habitualment entre unes hores i 3 dies i augmenten amb l’activitat”, afegeix.

Davant la importància de la malaltia, el divendres 4 d’octubre, a l’Hospital Universitari de Bellvitge, es va celebrar la III Jornada de la Migranya a Catalunya, organitzada pels metges de la consulta de cefalees dels hospitals de Bellvitge i de Viladecans, amb el suport de la Societat Catalana de Neurologia i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Es va tractar d’una jornada pràctica i formativa destinada principalment a metges de primària. Els especialistes en migranya de Catalunya van tractar les últimes novetats i les millores diagnòstiques de la migranya crònica, és a dir, les millores en aquells pacients que pateixen cefalees més de la meitat dels dies.

El treball conjunt de neurologia dels dos hospitals amb l’atenció primària pel control dels malalts amb mal de cap ha estat important al llarg dels darrers anys. Fruit d’aquesta col·laboració, el percentatge de primeres visites per mal de cap fetes a l’hospital de Viladecans es va reduir, entre el 2005 i el 2010, en un 30% (del 30% al 21 % del total de primeres visites de l’Hospital de Viladecans), al mateix temps que millorava la qualitat de la derivació i del control dels malalts, de forma que es va reduir la demanda per mal de cap crònic del 24% al 16% sobre el total de malalts amb mal de cap, reflectint una millor tasca de prevenció per part de l’atenció primària. Aquestes jornades s’emmarquen en la mateixa línia de col·laboració per tal de millorar l’atenció dels malalts. Des de fa dos anys, els dos hospitals treballen conjuntament en el diagnòstic i tractament de la migranya, comparteixen els professionals i els recursos en una única unitat funcional, de manera que l’expertesa en el maneig d’aquesta patologia estigui equitativament distribuïda per tot el territori de referència.

La migranya és, tot i la important discapacitat que indueix, una malaltia amb freqüència infradiagnosticada i infratractada. “És important el diagnòstic, per la qual cosa es recomana consultar amb el metge. Es disposa de tractaments simptomàtics efectius i específics per als atacs. Així mateix, alguns pacients necessiten tractament preventiu per reduir la freqüència i intensitat d’aquests atacs”, assegura el Dr. Mariano Huerta, neuròleg de l’Hospital de Viladecans. “La manca d’informació i l’automedicació poden ser causa d’un mal control de la migranya i, en ocasions, facilitar la cronificació de la malaltia, que pot deixar de ser episòdica”, afegeix. La migranya crònica és quan els pacients presenten mal de cap més de la meitat dels dies. En aquest sentit, la formació dels metges d’atenció primària pretén millorar aquesta capacitat de detecció i tractament adequat dels pacients, així com la selecció d’aquells pacients que es poden beneficiar d’una atenció especialitzada per part del neuròleg o a les unitats de cefalees.

En el cas de les migranyes refractàries que no responen als tractaments convencionals simptomàtics o preventius, des de la Unitat de Cefalea de l’Hospital Universitari de Bellvitge s’ofereix una atenció diagnòstica i terapèutica superespecialitzada, bloqueigs anestèsics de determinats nervis cranials o infiltració de toxina botulínica. Així mateix, en els casos de cefalea en agrupaments crònics estaria indicada la implantació d’estimuladors perifèrics o centrals. “La migranya s’ha de tractar a tot arreu igual, tenint en compte la individualització del tractament segons les característiques de les crisis i ajustant-lo a les necessitats dels pacients”, explica el Dr. Prat. En relació amb els aspectes terapèutics més especialitzats cal destacar els estudis de seguiment dels pacients amb migranya crònica tractats amb toxina botulínica que han mostrat una bona eficàcia i seguretat, de forma que, després d’un any, fins a un 70% dels pacients tractats havien mostrat resposta ja que havien reduït en almenys el 50% els dies de cefalea.

La migranya no només és freqüent, sinó que també pot ser una causa important de discapacitat. L’OMS considera la migranya la 12a causa de discapacitat en dones i la 19a causa de discapacitat global. Aquesta redueix la qualitat de vida, afecta tant l’àmbit laboral com el familiar i social. La malaltia afecta els pacients durant la seva edat més productiva, per la qual cosa té una important repercussió econòmica, especialment en relació amb la pèrdua de jornades laborals i la disminució del rendiment a la feina. En la migranya hi ha una important càrrega genètica que determina un estat d’hiperexcitabilitat de l’escorça cerebral i una disfunció dels sistemes moduladors del dolor que, en determinades circumstàncies ambientals, facilita l’aparició dels atacs. “Només en aquells casos en que clínicament el quadre és compatible amb una migranya hemiplègica, el diagnòstic molecular mitjançant anàlisi de la presència de mutacions en aquests gens és possible”, explica el Dr. Huerta. En la majoria dels casos de migranya, però, es considera que combinacions d’al·lels de múltiples gens conferirien una susceptibilitat per al desenvolupament de les migranyes.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email