Susana Jiménez Murcia

Susana Jiménez Murcia

Coincidint amb la celebració, del 27 al de 29 de juny, de Gamelab Barcelona 2018 a l’Hospitalet de Llobregat, la Dra. Susana Jiménez Múrcia, coordinadora de la Unitat de Joc i d’altres Conductes Addictives de l’Hospital Universitari de Bellvitge, reflexiona en aquest article sobre els aspectes positius i menys positius dels videojocs i sobre com podem fer-ne un ús més saludable.

Com podem contribuir a un ús més saludable dels videojocs

Els videojocs són entretinguts, motivadors, estimulants, divertits. A més de ser una activitat de lleure, s’han associat a satisfacció vital, millora de l’adaptació psicològica i sentiment d’autosatisfacció. Poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar les relacions socials, servir per practicar idiomes. Però, al costat de totes aquestes virtuts, presenten també una cara més preocupant.

Tal com demostren molts estudis científics i tal com ha declarat la mateixa International Society for the Study of Behavioral Addictions (ISSBA), jugar als videojocs de forma excessiva, tant online com offline, pot conduir a un deteriorament funcional significatiu, amb repercussions a nivell personal, familiar, social, acadèmic i ocupacional. És el trastorn internacionalment conegut com a gaming disorder.

Com podem contribuir tots plegats a un ús més saludable dels videojocs? El primer que destacaria és la necessitat que els pares coneguin millor les tecnologies que utilitzen els seus fills. N’han d’estar informats i implicar-s’hi directament des de la infantesa (començar ja en l’adolescència dels fills els serà més difícil). A més, en la mesura que els pares som models de conducta per als nostres fills, cal que nosaltres mateixos siguem els primers a fer-ne un bon ús.

En general és desaconsellable que els nens tinguin els dispositius a l’habitació: hem d’evitar que facin el paper d’aïllar-los de l’entorn. Atesa la importància que té el temps dedicat en el risc de desenvolupar una conducta addictiva, és convenient negociar amb ells uns límits temporals, sense oblidar que la percepció del temps quan s’està connectat a Internet pot estar disminuïda i o alterada. En general, es recomana dedicar-hi com a màxim entre una i dues hores diàries, després de les tasques escolars i les obligacions, i preferiblement com a activitat que no tingui un patró diari. A més del temps, també és convenient pactar el tipus de videojoc i aconsellar no jugar-hi just abans d’anar a dormir.

Quins són els senyals que ens han d’advertir d’una possible conducta addictiva? Un dels més importants, novament, és el temps. Una dedicació diària de tres a quatre hores ens ha de preocupar, així com observar que els nens estan irritables o presenten canvis d’humor quan han de deixar de jugar, o que sacrifiquen d’altres activitats socials i recreatives o deixen de banda les tasques escolars per jugar.

Aquesta vigilància no és només responsabilitat dels pares. Els mestres i professors haurien d’estar pendents de signes d’alerta com poden ser el fracàs escolar, el baix rendiment, problemes d’estrès, fatiga i somnolència a la classe o dificultats per manejar els conflictes que sorgeixen amb els companys. També els pediatres poden explorar els patrons d’ús de les noves tecnologies en les seves exploracions rutinàries, avaluant problemes que hi estan associats com ara la baixa autoestima, la depressió, l’ansietat, la impulsivitat, la hiperactivitat o la desatenció.

En definitiva, la promoció d’un ús saludable de les noves tecnologies és responsabilitat de tota la societat. I això inclou també, en una mesura important, l’administració i, naturalment, la indústria del videojoc i les noves tecnologies.

Susana Jiménez Murcia

Coordinadora de la Unitat de Joc i d’altres Conductes Addictives de l’Hospital Universitari de Bellvitge

Més Notícies | Más Noticias | More news

Comments are closed.

Home | eHub | Email