La Dra. Núria Padullés, facultativa especialista del Servei de Farmàcia i investigadora del grup de recerca en Farmacoteràpia i Tecnologia Farmacèutica de l’IDIBELL, ha rebut el premi extraordinari de doctorat del curs acadèmic 2009-2010 per la seva tesi doctoral Dèficit greu d’alfa-1-antitripsina: individualització del tractament substitutiu.
La Dra. Núria Padullés obté el premi extraordinari de doctorat per la seva tesi sobre el tractament del dèficit d’alfa-1-antitripsina
La concessió del guardó va ser decidida pel Consell de Govern de la Universitat de Barcelona el passat 7 de juny. La tesi havia estat llegida el 2 de desembre de 2009, i va tenir com a directors el Dr. José Bruno Montoro i el Dr. Josep M. Suñé.
L’alfa-1-antitripsina (α1-AT) és l’inhibidor de proteasa més prevalent en el sèrum. El dèficit sever d’α1-AT en el sèrum i en els teixits és una malaltia genètica codominant caracteritzada clínicament per malaltia hepàtica i emfisema pannacinar precoç. Es calcula que més de 9 milions de persones a Espanya i més de 500 milions a Europa tenen alguna variant genètica relacionada amb el dèficit d’α1-AT.
Des del 1987, està disponible l’administració intravenosa periòdica d’α1-AT, procedent del plasma de donants humans sans, com a tractament substitutiu. Encara que s’han usat diferents pautes de dosificació, els estudis farmacocinètics eren escassos i, les dades sobre variabilitat individual, pràcticament inexistents.
Els objectius de la tesi van ser caracteritzar la farmacocinètica d’α1-AT i desenvolupar un model predictiu basat en una anàlisi farmacocinètica senzilla que permetés optimitzar un règim de dosificació individualitzat per pacient.
Després del seu tractament estàndard substitutiu anterior, cada pacient va rebre α1-AT per via intravenosa a 180 mg/kg cada tres setmanes. Es van obtenir un mínim de 4 mostres de sèrum en diferents moments després de l’administració (al cap d’una hora i de 7, 14 i 21 dies) i es va fer l’anàlisi farmacocinètica per calcular el temps de cobertura amb diferents pautes. A continuació, cada pacient va rebre una nova pauta de tractament adaptada a la seva resposta farmacocinètica, amb l’objectiu d’individualitzar i optimitzar el tractament.
Després de cinc dosis amb la nova pauta de tractament, es van prendre mostres per comparar els nivells reals amb els esperats. La pauta de tractament òptim va ser establerta en 126,6 mg/kg cada 14 dies, i la diferència entre les concentracions reals respecte el valor esperat va ser del 3,9 %. Els valors dels paràmetres farmacocinètics es van veure poc influenciats pel sexe, l’edat i el pes. La influència dels nivells basals d’α1-AT i del preparat comercial va ser estadísticament significativa.
Juliol 2011
Comparteix-lo | Compártelo | Share it
