Les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària tenen un elevat impacte en la mortalitat, morbilitat i qualitat de vida dels pacients, i també importants repercussions econòmiques per als sistemes de salut. D’entre els diversos microorganismes causants d’infeccions, els bacils gramnegatius multirresistents i, en especial, els productors de carbapenemases, són una de les prioritats en salut pública a nivell mundial. A més de ser bacteris de molt difícil tractament, presenten una elevada capacitat de transmissió dels mecanismes genètics que determinen la multirresistència, motius pels quals la OMS els ha considerat com els microorganismes amb màxima prioritat per al desenvolupament de mesures de control i de nous tractaments terapèutics.

Els mecanismes de transmissió dels bacils gramnegatius multirresistents als hospitals són diversos, però en els darrers anys s’està evidenciant que els entorns humits, i més concretament, les piques d’aigua sanitària, representen un reservori rellevant que perpetua els brots o les situacions d’endèmia. Les piques d’aigua sanitària sovint es colonitzen per microorganismes que perduren al sifó i al desguàs. Els aerosols i les gotes d’aigua contaminada procedents d’aquestes instal·lacions poden arribar als pacients o bé directament o bé indirectament a través de material net que s’ha esquitxat i que ulteriorment s’utilitza en l’assistència.

Recentment s’ha publicat a la revista Journal of Hospital Infection un estudi realitzat a les UCIs de l’Hospital Universitari de Bellvitge que mostra que la implementació d’un sèrie d’accions dirigides a minimitzar el contacte dels pacients amb aigua procedent de piques assistencials va disminuir significativament les taxes d’infeccions per Pseudomonas aeruginosa i Klebsiella pneumoniae multirresistents. Les intervencions es van instaurar l’any 2014 i van consistir en:

Retirar totes les piques d’higiene de mans ubicades a les habitacions dels pacients: amb aquesta mesura es pretenia eliminar els aerosols i les esquitxades amb aigua a l’entorn més immediat del pacient. Atès que els professionals utilitzaven majoritàriament gel hidroalcohòlic per a la higiene de mans, les piques no eren necessàries.

Mantenir en bon estat de sanejament les piques d’higiene de mans ubicades al controls i zones comunes de les unitats: es van renovar els sifons, els desguassos i els difusors de les aixetes, mantenint-se un recanvi regular cada 3 mesos. També es va implementar un procediment de neteja específic de les superfícies externes a realitzar tres cops al dia i es va garantir que l’ús de les piques fos exclusiu per a la higiene de mans.

Evitar la colonització de la pell del pacient durant la higiene: es van instal·lar filtres bacterians a les piques del control per tal de disposar d’aigua filtrada estèril per a la higiene del pacient. Un cop feta la higiene, l’aigua de rebuig s’eliminava a la zona de brut de les unitats. Posteriorment, es van introduir tovalloletes rebutjables impregnades amb clorhexidina al 2% que van permetre no haver d’utilitzar aigua per a aquests usos.

Amb la instauració d’aquestes mesures es va aconseguir reduir en un 80% la taxa d’infeccions adquirides a les UCIs per Pseudomonas aeruginosa i Klebsiella pneumoniae multirresistents. Concretament, durant el període previ a la intervenció (gener de 2011 a agost de 2014), la taxa d’infecció per aquests microorganismes era de 9,15 per 1.000 pacients-dia, mentre que en el període post-intervenció (setembre de 2014 a desembre de 2016) va ser de 2,20 per 1.000 pacients-dia.

Una dada significativa d’aquest estudi va ser que la davallada de les taxes es va produir de manera immediata un cop aplicades les mesures de control. Aquesta davallada es va quantificar mitjançant models de regressió linial segmentada, que van mostrar una diferència estadísticament significativa entre la taxa observada el primer mes post-intervenció i la taxa esperada si s’haguessin mantingut les xifres del període pre-intervenció. Aquest resultat donaria suport a la hipòtesi que els reservoris humits haurien estat mantenint una situació d’endèmia i que, un cop eliminats, es corregeix la situació de transmissió continuada. Cal remarcar que altres mesures de control d’infecció habituals, com són la higiene de mans, el programa d’optimització d’antibiòtics, i les directrius de precaucions de contacte, no es van modificar durant els dos períodes d’estudi.

Aquest treball és el primer realitzat al nostre entorn que demostra que una política d’usos segurs de l’aigua permet reduir de manera immediata i mantinguda les infeccions causades per bacils gramnegatius multirresistents. Els resultats són concordants amb altres estudis publicats fins a la data, que també evidencien la importància dels reservoris humits en la transmissió d’aquests microorganismes. Atès que són mesures relativament fàcils d’implementar amb un cost econòmic assumible i que es tradueixen en resultats immediats, es conclou que caldria considerar la seva implementació adaptada a l’entorn i les necessitats concretes de cada centre sanitari.

17 d’abril de 2018

Més Notícies | Más Noticias | More news

Comments are closed.

Home | eHub | Email