Aquesta tècnica per tractar les obstruccions a les artèries coronàries amb anestèsia local s’ha incrementat de forma espectacular els últims anys
El Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha organitzat els dies 28 i 29 de febrer la III Reunió sobre Prevenció i Tractament de les Complicacions en Intervencionisme Coronari Percutani. La reunió ha comptat amb l’assistència de més de 400 cardiòlegs d’Espanya, Portugal i Llatinoamèrica.
Malgrat que és el tipus d’intervenció amb menor complexitat i unes taxes de complicacions més reduïdes, tenint en compte que cada vegada es realitza amb més freqüència i en pacients més greus s’associa de tota manera a una possibilitat de complicacions severes d’entre el 4 % i el 5 %. Per aquest motiu, durant la reunió, els experts han analitzat, mitjançant la presentació de casos clínics, les formes més adequades de prevenir i tractar aquestes complicacions.
En els últims anys, l’intervencionisme coronari percutani s’ha incrementat de forma espectacular a l’Estat espanyol, fins al punt que per cada pacient coronari que es revascularitza mitjançant cirurgia de bypass hi ha 8 pacients revascularitzats mitjançant intervencionisme coronari percutani. Cada any s’efectuen a Espanya més de 50.000 procediments d’intervencionisme coronari percutani, i l’Hospital Universitari de Bellvitge és un dels centres de l’Estat espanyol amb un major nombre anual de procediments d’aquest tipus.
Durant les diferents sessions, els especialistes han discutit extensament aspectes com ara el tractament mitjançant angioplàstia dels pacients amb infart agut de miocardi o l’important benefici en relació amb el risc dels nous stents amb fàrmacs incorporats, en comparació amb els stents metàl·lics convencionals.
Així mateix, han analitzat l’aplicació d’aquestes tècniques a pacients cada vegada de més risc: pacients d’edat avançada, pacients ja intervinguts prèviament de bypass que tenen de nou símptomes, pacients amb altres patologies no cardíaques que incrementen el risc de les intervencions cardíaques, o bé pacients amb contraindicacions importants per a la cirurgia cardíaca convencional.
L’intervencionisme coronari percutani (també anomenat angioplàstia i stent) és un dels dos mètodes d’intervenció existents, a part de diversos medicaments, per evitar que les obstruccions a les artèries coronàries progressin o evitar que s’arribin a obstruir totalment.
Mitjançant anestèsia local i sense molèsties addicionals, aquesta tècnica fa avançar per dins de les artèries uns catèters (petits tubs de plàstic) fins a la zona d’obstrucció. Un cop s’hi ha arribat, i mitjançant un globus molt fi (catèter d’angioplàstia), es dilata l’obstrucció i es col·loca en aquest lloc una estructura tubular metàl·lica (stent). En expandir-se, l’stent aconsegueix una obertura completa de l’artèria i impedeix que l’obstrucció torni a aparèixer.
L’altra tècnica existent, la cirurgia de revascularització coronària o bypass coronari, utilitza conductes arterials o venosos del mateix pacient per fer uns ponts que se salten la zona d’obstrucció. La realització d’aquests bypass requereix una operació amb anestèsia general, l’obertura del tòrax del pacient, i estades de diversos dies en unitats de cures intensives i ingrés hospitalari.
L’intervencionisme coronari percutani, en canvi, no necessita d’anestèsia general ni d’obertura del tòrax i el pacient pot aixecar-se poques hores després del procediment. Sovint el període d’observació i ingrés hospitalari és de menys de 24 hores.
Aquesta tècnica es realitza fins i tot de forma molt urgent en l’infart agut de miocardi, que és la situació més crítica i greu dels pacients amb malaltia coronària. En l’actualitat es considera que aquest tipus d’intervenció en l’infart (l’angioplàstia primària) és la seva millor forma de tractament, ja que aconsegueix obrir l’artèria coronària oclosa responsable de l’infart en més del 90 % dels casos.
Comparteix-lo | Compártelo | Share it
