L’Hospital Universitari de Bellvitge realitza la primera ressonància magnètica a Espanya a un pacient obsessiu tractat amb estimulació cerebral profunda
Fins ara els malalts portadors d’implants al cervell no podien ser sotmesos a exploracions de neuroimatge per motius de seguretat
El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI-Centre Bellvitge) han realitzat amb èxit la primera ressonància magnètica cerebral a un pacient amb Trastorn Obsessivo Compulsiu (TOC) tractat mitjançant estimulació cerebral profunda. Aquesta tèrapia comporta la implantació de dos elèctrodes al cervell, motiu pel qual les persones portadores no podien ser sotmeses a exploracions de neuroimatge estàndard de manera segura.
Des de l’abril de 2015, els sistemes d’estimulació cerebral profunda (DBS per les seves sigles en anglès) de l’empresa Medtronic tenen la marca CE (conformitat europea) de comptabilitat per a ressonàncies magnètiques estàndard o de cos sencer. Aquests sistemes incorporen condensadors amb filtre de radiofreqüència, una tecnologia que dissipa l’energia emesa per la ressonància. A més, permeten que els dispositius continuin encesos en mode bipolar mentre es fa la prova diagnòstica.
La Dra. Eva Real, del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha coordinat la realització de la primera ressonància magnètica de cos sencer a Espanya a un pacient afectat de TOC tractat amb estimulació cerebral profunda. “La ressonància magnètica acostuma a ser el milor mètode per obtenir imatges de qualsevol part del cos amb la finalitat de diagnosticar malalties o controlar patologies existents, però fins ara el seu ús era molt reestringit per a pacients portadors d’un sistema de DBS”, apunta. Tenint en compte que la majoria de vegades aquests malalts acostumen a tenir altres afeccions, la possibilitat de ser sotmesos a una ressonància és de vital importància per a la seva salut. Les exploracions de neuroimatge també són útils per al seguiment de la implantació dels elèctrodes i per aprofundir en la investigació del TOC.
Projecte d’investigació FIS de l’Instituto de Salud Carlos III
La ressonància practicada a l’Hospital Universitari de Bellvitge forma part d’un projecte d’investigació FIS dirigit pel Dr. José Manuel Menchón orientat a buscar predictors de resposta de teràpia, és a dir, a conèixer quins pacients tindran més probabilitats de respondre al tractament abans d’operar-los.
La Dra. Eva Real treballa a l’HUB gràcies a un contracte Juan Rodés de l’Institut de Salud Carlos III, el primer que es concedeix al centre. L’objectiu és facilitar la incorporació de personal facultatiu amb experiència en investigació al Sistema Nacional de Salud. “La coordinació entre els serveis de Psquiatria, Neurocirurgia i Neurologia és fonamental per poder oferir als pacients amb implants de DBS una assistència integral i individualitzada, i també per traslladar els avenços en la investigació a la pràctica clínica habitual –explica. L’ajuda dels pacients que participen en aquests projectes és inestimable”.
La ressonància s’ha realitzat en una màquina Philips Ingenia de 1.5 Teslas i el protocol de neuroimatge s’ha implantat gràcies a la col·laboració del Dr. Carles Majós de l’IDI-Centre Bellvitge amb el grup d’investigació en neuroimatge del Servei de Psiquiatria, liderat pel Dr. Carles Soriano-Mas.
Referent a Espanya
L’Hospital Universitari de Bellvitge és el centre espanyol amb més experència en el tractament de TOC resistent amb estimulació cerebral profunda. Aquesta tècnica també s’utilitza en altres malalties neurològiques (Parkinson, epilèpsia, tremolor essencial i distonia) i consisteix en la implantació mijançant neurocirurgia de dos electròdes cerebrals tetrapolars connectats a un generador d’impulsos que es col·loca al tòrax o l’abdomen de forma subcutània i que controla l’activitat elèctrica a nivell cerebral. La neuromodulació permet una normalització de l’activitat cerebral anormal i una millora de la simptomatologia en 2 de cada 3 pacients intervninguts. L’eficàcia del tractament depèn en gran part de la perícia del neurocirurgià per col·locar amb precisió els electròdes en les àrees d’interès i de l’experiència de l’equip de psquiatria, que ha d’estar especialitzat en el tractament del TOC i format específicament en DBS. Des de 2007 l’Hospital Universitari de Bellvitge ha tractat 23 pacients amb aquesta tècnica.
El TOC afecta entre un 2 i un 3% de la població mundial. És tracta d’un trastorn mental crònic de curs fluctuant que es caracteritza per la presència de pensaments intrusius (obsessions) que en ocasions s’acompanyen de comportaments repetitius (compulsions). Les temàtiques obsessives més freqüents són la comprovació patològica, el rentat i la neteja, l’ordre i la simetria, pensaments agressius i/o sexuals no desitjats i la necessitat de preguntar, confessar o acumular. El tractament de primera línia és farmacològic i psicològic, però aproximadament un 10% dels malalats són resistents a tots els tractaments i mantenen símptomes incapacitants, crònics i deteriorants. És en aquest grup quan s’ha de valorar la possibilitat d’una intervenció quirúrgica. El TOC és el trastorn mental amb majors evidències de disfuncions en circuits neuronals concrets, i per tant, potencialment tractables mitjançant estimulació cerebral profunda.
Comparteix-lo | Compártelo | Share it
