L’activitat cerebral en àrees relacionades amb la neurobiologia de la depressió podria esdevenir un marcador de resposta clínica a l’EMTr

“Es considera que una tercera part dels pacients amb depressió major no responen als diferents abordatges terapèutics, sense que en moltes ocasions siguem capaços de predir quins pacients no respondran al tractament ni quan succeirà això”, manifesta la Dra. Rosa Hernández-Ribas, del Servei de Psiquiatria de l’hospital i autora de la investigació “Identificació dels correlats cerebrals de la resposta clínica a l’estimulació magnètica transcranial repetitiva (EMTr) en la depressió major”.

Els resultats obtinguts en la investigació suggereixen que l’activitat cerebral en àrees relacionades amb la neurobiologia de la depressió podria ser considerada com a marcador de resposta clínica a l’EMTr. Aquest fet permetria en un futur identificar de forma més acurada quins pacients es podrien beneficiar d’aquesta eina terapèutica.

En l’EMTr es genera un camp magnètic el qual indueix un camp elèctric que estimula focalment el teixit cerebral. En aquest treball s’han avaluat 21 pacients diagnosticats amb trastorn depressiu major que s’han assignat de forma aleatòria a una de les dues branques de tractament amb EMTr: tractament actiu o situació placebo. Abans de l’inici del tractament se’ls ha efectuat una ressonància magnètica funcional (RMf) per avaluar-ne l’activitat cerebral. En finalitzar el tractament, el percentatge de pacients que ha presentat resposta clínica ha estat més gran en el grup que ha rebut tractament actiu que en el grup placebo. A més, en el grup d’EMTr activa, la millora clínica s’ha relacionat amb l’activitat prèvia al tractament mesurada amb RMf en àrees vinculades a la neuroanatomia de la depressió.

Podeu veure l’abstract de l’article clicant aquí.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email