Es constata la implicació de l’amígdala en la fisiopatologia del trastorn obsessivocompulsiu

Les conclusions de l’estudi “Amygdala activation and symptom dimensions in obsessive-compulsive disorder”, realitzat pel grup de psiquiatria i salut mental de l’Hospital Universitari de Bellvitge, mostren que l’amígdala, component principal del circuit de la por i l’ansietat, està implicada en la fisiopatologia del trastorn obsessivocompulsiu (TOC), encara de forma més rellevant i específica quan es presenten símptomes de les dimensions agressió/comprovació i sexual/religiós.

El treball posa de manifest diferències neurobiològiques entre subgrups de pacients, i suggereix que mecanismes relacionats amb el processament de la por poden estar més implicats en aquests tipus de subgrups. Aquests resultats tenen implicacions importants en relació al debat actual sobre els trastorns d’ansietat i a la classificació del TOC com a una entitat separada en el nou manual diagnòstic DSM-5.

Mitjançant una tasca d’aparellament de cares emocionals en ressonància magnètica funcional, la qual de forma consistent activa l’amígdala, es va avaluar la diferent activació de l’amígdala i la seva relació amb els símptomes de cadascuna de les dimensions clíniques en 67 pacients amb TOC de l’Hospital Universitari de Bellvitge i 67 persones sanes aparellades per edat, sexe i nivell educatiu. L’estudi ha estat realitzat en col·laboració amb la Unitat de Ressonància de l’Hospital del Mar i l’Institut de recerca Melbourne Neuropsychiatry Centre (MNC), i hi han participat Esther Via, Narcís Cardoner, Jesús Pujol, Pino Alonso, Marina López-Solà, Eva Real, Oren Contreras-Rodríguez, Joan Deus, Cinto Segalàs, José M. Menchón, Carles Soriano-Mas i Ben J. Harrison.

Podeu veure l’abstract de l’article clicant aquí.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email