Es consolida el model assistencial en xarxa en el tractament de l’esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple és la malaltia crònica més freqüent i la segona causa d’incapacitat, després dels accidents de trànsit, en adults joves d’Europa. Es desconeixen les causes d’aquest trastorn, generat per l’atac defensiu de l’organisme contra els propis teixits, que a Espanya té una prevalença al voltant dels 80-100 casos per cada 100.000 habitants, cosa que implica que gairebé 50.000 persones pateixen aquesta malaltia (tres dones per cada home, aproximadament). La variabilitat dels símptomes, així com la particularitat de cada cas, fan d’aquesta una malaltia de tractament complex que requereix un maneig acurat.

L’Hospital Universitari de Bellvitge lidera l’únic servei en xarxa d’esclerosi múltiple d’Espanya, englobat en el Pla de Salut de Catalunya, per tal d’oferir el millor diagnòstic i tractament al major nombre de pacients i al més a prop possible de la seva residència. Així, els facultatius de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de Bellvitge, designada com a referent del programa Centres, Serveis i Unitats de Referència (CSUR) del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i del Consell Interterritorial de Salut, treballen de manera coordinada amb l’Hospital de Viladecans, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i el Consorci Sanitari del Garraf per homogeneïtzar la qualitat de les teràpies i compartir els avenços en la malaltia. “Els especialistes en esclerosi múltiple de cada hospital ens reunim un cop per setmana per compartir coneixements i d’aquesta manera consensuar quin és el tractament més adient per a cada pacient. Això no només és interessant per als altres hospitals emergents en el tractament de la malaltia, sinó per a tots, ja que comparem experiències, cosa vital sobretot en els casos amb un quadre clínic complicat”, explica el Dr. Sergio Martínez Yélamos, cap de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’Hospital Universitari de Bellvitge, centre que també forma a metges en aquest camp.

Dels més de 1.000 pacients que es tracten a l’hospital, s’ha aconseguit que un de cada dos no tingui cap discapacitat permanent i que gairebé un 40% de la meitat restant tingui discapacitat mínima, és a dir, que poden ser autònoms. Unes dades molt esperançadores per a una malaltia tradicionalment amb mal pronòstic, que s’aconsegueixen gràcies a un diagnòstic cada cop més precoç i una millora en la gestió de cada cas. La figura anomenada ‘eliminadora de barreres’ és un bon exemple dels avenços en l’assistència dels malalts d’esclerosi múltiple. Una infermera gestora acompanya el pacient durant tot el procés donant-li els recursos assistencials que necessiti en tot moment i en qualsevol dels quatre hospitals. Aquests comparteixen una base de dades comuna en temps real, cosa que permet visitar el pacient com si fos un habitual del centre en qüestió.

Diferents línies d’investigació pròpies de l’hospital conjuntament amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge se centren en el desenvolupament de biomarcadors més fiables de pronòstic i resposta del tractament. Disposar d’un dels majors biobancs d’esclerosi múltiple, així com d’informació clínica basada en la unitat pionera d’esclerosi múltiple constituïda fa més de 20 anys a l’Hospital Universitari de Bellvitge, permet estudiar i comparar exhaustivament l’evolució de pacients com els que ara es tracten. D’aquesta manera es vol aconseguir crear nous tractaments per a pacients que no responen bé als tractaments disponibles i per a aquells als quals es vol reduir els alts efectes secundaris.

Un altre aspecte en les innovacions en esclerosi múltiple radica en el camp de la investigació. Dos assajos clínics internacionals en què participa l’Hospital Universitari de Bellvitge treballen en el desenvolupament d’un revolucionari fàrmac capaç de regenerar la mielina. Les fibres nervioses estan protegides per mielina, una substància que facilita la conducció dels impulsos nerviosos. Si la mielina es danya o destrueix, l’habilitat dels nervis per transferir els senyals queda interrompuda i aquest fet produeix l’aparició dels símptomes d’esclerosi múltiple. Per tant, si s’aconsegueix regenerar la mielina perduda, es podrien tractar les lesions produïdes durant l’evolució de la malaltia.

“Estem immersos en els primers assajos clínics amb persones, però si es confirmen les tendències d’investigació actuals, estaríem davant d’un fàrmac revolucionari. Fins ara, podíem preservar la mielina que no s’havia destruït, però tornar a generar la substància que havia desaparegut es creia pràcticament impossible. La bona tolerància i els pocs efectes secundaris inviten a pensar en un futur molt més esperançador en el tractament de l’esclerosi múltiple”, indica el Dr. Martínez Yélamos.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email