Els programes educatius per a pacients ingressats amb pneumònia eviten reingressos

El passat 5 de març, Jordi Adamuz, infermer referent de la Unitat de Suport Infermer als Sistemes d’Informació de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va defensar a la Sala de Graus del campus de la UB a Bellvitge la tesi doctoral titulada “Impacte de la pneumònia adquirida a la comunitat en el consum de recursos sanitaris posterior a l’alta hospitalària”. La tesi va ser dirigida pel Dr. Jordi Carratalà i la Dra. Pilar Isla i va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude.

La pneumònia adquirida a la comunitat representa un dels problemes més importants de salut pública i és la primera causa de mortalitat entre les malalties infeccioses en països industrialitzats. Entre un 7% i un 20% dels pacients reingressen durant els trenta dies posteriors a l’alta hospitalària. La mortalitat durant l’ingrés hospitalari oscil·la entre un 8% i un 15% i, durant els cinc anys posteriors a l’hospitalització, entre un 11% i un 53%.

En l’actual context de restricció econòmica, es necessiten noves estratègies per disminuir el consum de recursos sanitaris i millorar la qualitat assistencial de les cures. Per aquest motiu, la tesi doctoral va avaluar l’impacte de la pneumònia adquirida en la comunitat en el consum de recursos sanitaris posterior a l’alta hospitalària, tractant principalment d’identificar els factors relacionats amb el consum de recursos i la mortalitat a llarg termini, i d’avaluar la implantació d’un programa educatiu per a pacients hospitalitzats per disminuir el consum de recursos sanitaris posterior a l’alta.

Per a això, es van desenvolupar tres estudis, en col·laboració amb els serveis de Malalties Infeccioses i de Pneumologia del nostre hospital, així com amb l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Arnau de Vilanova en el darrer dels tres projectes.

Una de les conclusions va ser que la freqüència de les consultes al centre d’atenció primària i a Urgències i de reingressos durant els trenta dies posteriors a l’alta hospitalària va ser de 34,1%. Les principals causes d’aquestes consultes i reingressos van ser l’empitjorament de signes o símptomes de la pneumònia i l’aparició o empitjorament de comorbiditats no relacionades amb la malaltia. L’únic factor independentment associat a les consultes a primària i a les Urgències va ser el consum d’alcohol. L’hospitalització prèvia i les comorbiditats van ser els factors independentment associats al reingrés.

Un 7,2% dels pacients hospitalitzats van morir durant l’any posterior a l’alta. Les principals causes de mortalitat van ser les malalties infeccioses i, en segon lloc, els esdeveniments cardiovasculars. Els factors de risc independentment associats a la mortalitat a llarg termini van ser les comorbiditats, el reingrés durant els trenta dies després de l’alta i la residència a llar d’avis.

Finalment, es va demostrar que l’ús d’un programa educatiu individualitzat en pacients hospitalitzats per pneumònia adquirida a la comunitat és eficaç per reduir les visites al centre d’atenció primària i a les Urgències i els reingressos durant els trenta dies posteriors a l’alta.

Els tres estudis desenvolupats en el marc d’aquesta tesi doctoral han estat:

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after discharge of patients with community-acquired pneumonia

Incidence, timing and risk factors associated with 1-year mortality after hospitalization for community-acquired pneumonia

Impact of an educational program to reduce healthcare resources in community-acquired pneumonia: the EDUCAP randomized controlled trial

Més Notícies | Más Noticias | More news

Comments are closed.

Home | eHub | Email