Els nous fàrmacs contra el VIH/sida apareguts a partir de l’any 2007 han permès reduir de forma molt important el nombre de pacients que no responien als primers tractaments combinats de tres o més fàrmacs, segons posa de manifest un estudi amb 91.764 pacients de diversos països d’Europa occidental que ha publicat aquest mes The Lancet Infectious Diseases. Així mateix, els nous fàrmacs també han aconseguit reduir el nombre de nous casos de sida entre les persones amb el virus.
Els nous fàrmacs contra el VIH demostren una clara millora per als pacients que no responien als primers tractaments
Un dels grups que han participat en l’estudi és la cohort Piscis, formada per 11 hospitals de Catalunya i Balears. Ha coordinat la participació de Piscis en aquest estudi el Dr. Daniel Podzamczer, director de la Unitat de VIH/sida del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigador del grup de recerca de Patologia Infecciosa i sensibilitat antibiòtica de l’IDIBELL. El coordinador de Piscis és el Dr. Jordi Casabona, director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT).
L’any 1996, va començar l’administració sistemàtica de tractaments combinats amb tres o més fàrmacs, la qual cosa, en la gran majoria de casos, va permetre frenar progressió del virus. Tot i això, un nombre de pacients (entre el 3 % i el 4 %) van fracassar successivament a les tres famílies de fàrmacs inicialment disponibles.
En anys posteriors, i particularment a partir del 2007, han aparegut nous fàrmacs alternatius. Per constatar si aquests nous fàrmacs han ajudat a reduir la resistència als tractaments i a millorar l’evolució de la malaltia, es va posar en marxa la iniciativa Pursuing Later Treatment Option II (PLATO II), en la qual col·laboren un gran nombre de centres europeus, i que està inclosa en una iniciativa més àmplia anomenada Collaboration of Observational HIV Epidemiological Research Europe (COHERE).
L’objectiu principal d’aquest estudi va ser observar l’evolució, entre el 2000 i el 2009, del nombre de persones amb fracàs farmacològic que, tot i això, havien tingut un nivell de menys de 50 còpies d’ARN del virus de la sida per mililitre de plasma. Altres objectius van ser observar l’evolució de la incidència de sida i la mortalitat.
L’any 2009, la proporció de pacients que tenien un baix nivell virològic després del fracàs farmacològic va ser del 57,9 %, al costat de només el 19,5 % de l’any 2000. Durant els anys 2000, 2001 i 2002, la incidència d’events definidors de sida va ser de 7,7 per cada 100 pacients/any. En canvi, l’any 2008 va caure a 2,3, i l’any 2009 a només 1,2. La taxa bruta de mortalitat va ser del 4 % pacients/any entre el 2000 i el 2002, i, en canvi, de només l’1,4 % el 2009.
Les tendències positives detectades en l’estudi són el resultat de l’esforç de moltes parts implicades en la millora de l’atenció a les persones amb VIH. La creixent disponibilitat de nous fàrmacs de classes ja existents (com ara nous inhibidors de la proteasa o nous inhibidors de la transcriptasa inversa no anàlegs als nucleòsids) ha possibilitat que no calgui prendre un nombre tan alt de pastilles, ni que calgui seguir una programació tan rígida. Així mateix, han aparegut fàrmacs de noves famílies.
Així i tot, encara hi ha algunes persones amb fallada farmacològica que no poden disminuir la seva càrrega viral, i els pacients que comencen teràpia antiretroviral en l’actualitat ja no reben els mateixos agents usats en anys anteriors, de forma que els perfils de resistència canviaran i caldrà continuar desenvolupant nous fàrmacs.
Decembre 2011
Comparteix-lo | Compártelo | Share it
