Els efectes del by-pass gàstric i la gastrectomía tubular sobre la densitat mineral òssia són similars en el primer any postquirúrgic

Els efectes del by-pass gàstric i de la gastrectomia tubular, dues tècniques de cirurgia bariàtrica, sobre la densitat mineral òssia són similars en el primer any postquirúrgic, segons les conclusions de l’estudi Effect of bariatric surgery on bone mineral density: comparison of gastric bypass and sleeve gastrectomy, publicat a Obesity Surgery i que té com a primera firmant la Dra. Núria Vilarrasa.

La cirurgia bariàtrica és la tècnica més efectiva per assolir una pèrdua de pes significativa i mantinguda en el temps en pacients amb obesitat mòrbida. La cirurgia millora totes les comorbilitats associades a l’obesitat, la qualitat de vida i el risc de mortalitat. Però els pacients intervinguts poden desenvolupar complicacions nutricionals i també alteracions del metabolisme ossi que fins ara han estat poc estudiades. En aquest sentit, el grup d’obesitat mòrbida de l’hospital ha desenvolupat una línia de recerca, amb la col·laboració del Servei de Reumatologia, per a l’estudi de la malaltia òssia després de la cirurgia bariàtrica.

Les conclusions són que els efectes del by-pass gàstric i la gastrectomia tubular sobre la DMO són similars en el primer any postquirúrgic. Les dones de major edat, menopàusiques i que perden més massa magra després de la cirurgia tenen un risc superior de desenvolupar malaltia òssia, encara que la presència d’osteoporosi és infreqüent.

L’article tenia com a objectiu comparar els efectes en la densitat mineral òssia (DMO) del by-pass gàstric (técnica que té un component malabsortiu moderat) i la gastrectomia tubular (tècnica únicament restrictiva) en un grup de dones aparellades per edat i índex de massa corporal, així com analitzar els factors associats a una DMO baixa. La hipòtesi inicial era que, a l’any de la cirurgia, el factor més important per disminuir la DMO era la pèrdua de pes (que a l’any és similar en les dues intervencions) i no l’alteració en l’absorció de calci i vitamina D (observada en el by-pass gàstric), de manera que els efectes serien iguals en ambdues tècniques.

Els resultats van confirmar que els percentatges de pacients amb disminució de DMO van ser similars en el grup de by-pass (24%) i de gastrectomia tubular (18%, p=0,082). Únicament una pacient en els dos grups va presentar osteoporosi. Tampoc es van trobar diferències en la DMO a nivel de coll femoral i columna a l’any. L’edat, la presència de menopausa i la quantitat de massa magra van ser els factors associats a una DMO baixa. Pel contrari, no es van observar associacions amb les concentracions de PTH, vitamina D, IGF-1, percentatge d’excés de pes perdut, ni tipus de tècnica quirúrgica.

Podeu consultar l’abstract de l’article clicant aquí.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email