• El 53% de les donacions de cor provenen de morts per accident vascular cerebral.
  • A l’Hospital Universitari de Bellvitge s’han implantat amb èxit més de 100 assistències mecàniques d’aquest tipus.
  • Experts asseguren que l’ús d’assistències ventriculars mecàniques és la clau del futur del tractament de la insuficiència cardíaca.
  • En vint anys, la mitjana d’edat dels donants d’òrgans ha augmentat dels 25 als 40 anys.

Barcelona, 5 de juny de 2014 – El nombre de donants de cor òptims s’ha estancat a la baixa en els darrers anys a causa, principalment, de la reducció dels accidents de trànsit. Mentre que, fa uns anys, la majoria de cors per a trasplantaments procedien de víctimes a la carretera, en aquests moments només un 13,6% de cors trasplantats a l’Estat tenen aquesta procedència, segons l’Organització Nacional de Trasplantaments.

“Davant del canvi de la procedència dels órgans per a trasplantaments és imprescindible apostar per l’ús d’assistències mecàniques, cors mecànics, tant com a ponts provisionals com en qualitat de teràpies definitives”, explica el Dr. Nicolás Manito, cap de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

L’Hospital Universitari de Bellvitge és un dels referents estatals en aquests dispositius. “A l’hospital s’han implantat més de 100 assistències mecàniques com a ponts fins a un trasplantament. També ha estat pioner en la implantació de dues assistències ventriculars de llarga durada (model Incor)”, explica el Dr. Albert Miralles, cap de Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge. En aquest sentit, l’hospital cada dos anys, organitza l’únic simposi internacional de l’Estat sobre assistència mecànica circulatòria, que reuneix experts d’aquest àmbit d’arreu del món.

Els cors mecànics ja són rutinaris en països com els Estats Units o Alemanya, i els seus resultats i expectativa de vida són similar als dels trasplantaments convencionals. “Si fins el moment s’han desenvolupat menys en el nostre país ha estat només pels alts índexs de donacions que registrats”, afirma el Dr. Manito. Mentre que, als Estats Units, es van implantar només l’any passat més de mil assistències mecàniques de llarga durada, a l’Estat espanyol fins ara només hi ha hagut una desena de casos, sobretot en pacients en els quals el trasplantament estava contraindicat. “El futur del tractament de la insuficiència cardíaca avançada passa per l’augment en l’ús de cors mecànics. Fins al punt que el trasplantament acabarà quedant com una opció molt secundària”, afegeix.

Actualment, la majoria de donacions de cor (53%) provenen d’accidents vasculars cerebrals. Això també fa que l’edat mitjana dels donants s’estigui incrementant, fins al punt que, a l’Estat, l’any 2013 el 46% de donants van ser majors de 45 anys. “El fet de trobar-nos amb cors cada vegada més anyencs ens obliga a ser més estrictes en la detecció de possibles malalties coronàries del donant; aquest és un dels riscos que més ens preocupa. El donant òptim hauria de ser una persona menor de 50 anys, que no tingui factors de risc cardiovascular i que mostri una correcta funcionalitat del cor”, explica el Dr. Miralles.

A Catalunya, la mitjana d’edat dels donants ha passat dels 25 anys de l’any 1992 als 40 l’any 2012, segons l’Organització Catalana de Trasplantaments. L’any 2013 es van fer 52 trasplantaments cardíacs a Catalunya, els mateixos que l’any anterior, i hi va haver, en total, 207 donants vàlids d’òrgans amb mort encefàlica o cor parat, 19 menys que l’any anterior. Es va produir un 17,9% de negatives familiars a la donació dels òrgans.

L’Hospital Universitari de Bellvitge, un dels quatre centres que realitzen trasplantament cardíac a Catalunya, ha portat a terme 357 intervencions d’aquest tipus entre el 1991 i el 2013. Un 80% dels trasplantats en aquest centre sobreviuen al cap d’un any, un 74% als cinc anys, i un 55% als 10 anys. Sense aquesta intervenció, la supervivència de tots ells hauria estat de pocs mesos. L’any passat, un 40% dels trasplantats de cor a l’Hospital Universitari de Bellvitge ho van ser en situació d’urgència, cosa que significa que la intervenció es va prioritzar pel ràpid deteriorament del pacient i es va fer al cap d’un temps mitjà de 15 dies. El trasplantament electiu (no urgent) va tenir una espera mitjana de 120 dies.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email