• Al voltant del 4% de la població espanyola major de 40 anys pateix la malaltia.
  • L’Hospital Universitari de Bellvitge tracta de manera ambulatòria a partir d’un fàrmac injectable en pacients malalts de fibromatosi palmar (malaltia de Dupuytren) per tal d’evitar el pas per quiròfan i disminuir el temps de cura.
  • La teràpia biològica injectable és mínimament invasiva i no són necessàries cures posteriors ni rehabilitació de dos a tres mesos com amb la cirurgia clàssica.
  • El doctor especialista ha de tenir una formació específica en la malaltia i el fàrmac per conèixer amb exactitud on aplicar les injeccions i com practicar la maniobra d’estirament.

La malaltia de Dupuytren o fibromatosi palmar es caracteritza per l’aparició de nòduls fibrosos en els palmells de les mans que poden derivar en la formació de cordes. L’extensió progressiva d’aquestes cordes fins als dits pot arribar a provocar la contractura progressiva dels dits i causar dificultats alhora de realitzar activitats bàsiques de la vida diària. Es calcula que el 4% de la població espanyola major de 40 anys pateix aquesta malaltia, que és més habitual en homes que en dones.

Mitjançant un fàrmac injectable que s’administra de manera ambulatòria s’aconsegueix curar els pacients amb malaltia de Dupuytren en 24 hores. “A partir d’injeccions de l’enzim col·lagenasa Clostridium histolyticum, el qual produeix lisi i ruptura de les cordes de retracció, aconseguim tractar la malaltia amb mínima invasió i en un període de 24 hores des del moment de la injecció”, explica la Dra. Silvia López Marne, facultativa especialista del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Aquest enzim s’injecta en la corda o les cordes afectades i al dia següent l’especialista manipula l’articulació tractada per tal de trencar la corda i aconseguir l´estirament de l’articulació afectada.

El tractament, que consisteix en una teràpia biològica injectable, és mínimament invasiu, ja que no produeix ferida quirúrgica, i evita la necessitat de cures posteriors i rehabilitació, com succeeix amb la cirurgia oberta. “Amb aquest tractament estalviem als pacients haver de passar per un període postoperatori i de rehabilitació de dos a tres mesos de durada. A més, la cirurgia clàssica és una intervenció a vegades complexa, ja que els teixits que s’han d’extirpar es troben enganxats als tendons i als nervis i, en ocasions, s’han d’afegir empelts de pell o cobertures cutànies”, indica la Dra. López. Una altra opció és la cirurgia per via percutània, però aquesta té uns índexs alts de recidiva, al voltant del 50%. En canvi, la cirurgia clàssica i el tractament ambulatori registren taxes de recidiva similars al voltant del 10% amb els grans avantatges per al pacient que comporta aquest últim.

La tècnica necessita un doctor especialista que hagi rebut formació especial en la malaltia per tal de conèixer amb exactitud on aplicar les injeccions i com practicar la maniobra d’estirament. “El fàrmac ha de ser injectat en els punts idonis de la corda en una concentració de dissolució concreta, amb un màxim de tres punxades, per ser efectiu. Igual d’important és la maniobra d’estirament, que ha de ser controlada i específica en cada cas”, explica la Dra. López. Un cop realitzat el procediment, els pacients poden tornar a fer vida normal.

Malgrat que no hi ha causes aparents, els factors genètics juguen un paper important en l’aparició de la malaltia de Dupuytren i aquelles persones amb descendència del nord d’Europa tenen més probabilitats de desenvolupar-la. Altres aspectes com el tabac, l’alcohol, la diabetis i problemes hepàtics són també factors de risc.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email