• Entre el 20% i el 50% dels pacients amb VIH pateixen trastorns neurocognitius.
  • Els pacients amb VIH d’edat més avançada tenen major risc de patir trastorns neurocognitius, ja sigui per la influència del VIH, per la pròpia edat o per altres altres malalties més prevalents.
  • La recent publicació d’un document de consens ha permès estandaritzar el diagnòstic i tractament d’aquestes alteracions.
  • Estils de vida saludables i el tractament precoç de qualsevol símptome de trastorn neurocognitiu són primordials per evitar aquestes alteracions.

El sistema nerviós central és una de les primeres parts del cos on s’allotja el virus d’immunodeficiència humana (VIH). Amb el tractament antirretroviral (TAR) la infecció per VIH s’ha transformat en una malaltia crònica amb una supervivència perllongada. Aquest fet, juntament amb un estat d’immunoactivació, sobretot present en pacients amb cert grau d’immunodepressió, ha permès que els pacients visquin fins a edats avançades i pateixin malalties pròpies de la població general, fins i tot amb major freqüència i precocitat, com ara malalties cardiovasculars, neoplàsies o transtorns neurocognitius.

En els últims anys, quan els fàrmacs han aconseguit controlar la malaltia i convertir-la en una patologia crònica, ha tornat a augmentar la preocupació pels efectes neurològics a curt i llarg termini. Tot i que el virus no ataca directament les neurones, la seva activitat acaba provocant una reacció inflamatòria d’aquestes cèl·lules que es pot traduir en trastorns neurològics. “Els pacients amb edats més avançades tenen més risc de patir trastorns neurocognitius, ja sigui per la influència del VIH, per la pròpia edat, o per altres malalties més prevalents en aquests pacients que també hi influeixen, com ara les malalties cardiovasculars, la diabetis o l’hepatitis crònica, entre d’altres”, explica el Dr. Daniel Podzamczer, cap de la Unitat de VIH/sida del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Per determinar la causa del trastorn neurocognitiu en el pacient amb VIH, el protocol de valoració, diagnòstic i tractament inclou un test de cribratge inicial que, si detecta alteracions, continua amb proves més específiques que poden incloure ressonàncies magnètiques i, finalment, puncions lumbars per confirmar l’origen víric del trastorn. “Si es confirma l’origen víric, la principal opció terapèutica és adequar el tractament antiretroviral a una pauta que penetri millor en el sistema nerviós, si bé també estan en fase d’investigació tractaments coadjuvants que actuïn directament contra els processos inflamatoris que provoca el virus en les neurones”, afirma el Dr. Podzamczer.

En aquest sentit, un grup d’experts del Grup d’Estudi de la Sida (GeSIDA), coliderat pel Dr. Podzamczer, ha elaborat un document de consens sobre el maneig clínic dels trastorns neurocognitius associats a la infecció pel VIH amb la finalitat d’ajudar aquests pacients. “El document, dirigit als professionals clínics i als psicòlegs dedicats a l’atenció d’aquest pacients, ofereix eines per poder enfrontar-se a un problema cada vegada més present. Els maneig actiu i preventiu dels trastorns neurocognitius és primordial per a mantenir la qualitat de vida i la supervivència dels pacients infectats pel VIH”, assegura el Dr. Podzamczer. Aquests document ha estat publicat a Revista de Enfermedades Infecciosas.

Així mateix, és destacable la importància de la integració en els equips de les unitats de VIH/sida d’un neuropsicòleg que faci una intervenció especialitzada en tot aquest procés. “En la prevenció d’aquests trastorns neurocognitius és clau, en primer lloc, realitzar estils de vida saludables, evitant el tabac, l’alcohol i les drogues, així com el tractament precoç davant de qualsevol símptoma d’aquests trastorns o bé d’altres malalties que puguin afavorir-ne l’aparició”, explica el Dr. Podzamczer.

Diversos estudis que han aplicat tests de cribratge d’alteracions neurocoginitives en pacients amb VIH/sida han detectat que entre un 20% i un 50% de pacients, segons les sèries, presenten aquestes alteracions. En molts casos es manifesten amb símptomes poc severs (com ara petites pèrdues de memòria) o fins i tot són asimptomàtiques, si bé també hi ha puntualment afectacions neurològiques severes. Els principals factors que augmenten el risc de trastorns neurocongnitius en pacients amb VIH són el fet que el pacient hagi passat per un període d’immunodepressió, que la seva càrrega viral no estigui controlada, o que el tractament antiretroviral que rep no sigui el més indicat per a aquest propòsit, ja que no tots els fàrmacs penetren igualment en el sistema nerviós.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email