El Dr. Miguel Hueso lidera un projecte de recerca per ajudar a prevenir la lesió arterioescleròtica en la malaltia renal crònica

El Dr. Miguel Hueso, del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, és l’investigador principal del projecte de recerca miRNA y vías de coestimulación de la respuesta inmune en la lesión arterioesclerótica precoz asociada a la enfermedad renal crónica, que ha obtingut finançament en la darrera convocatòria del Fondo de Investigación Sanitaria (FIS).

Juntament amb el Dr. Hueso, participen en el projecte la Dra. Montse Gomà, del Servei d’Anatomia Patològica; el Dr. Joan Torras, del Servei de Nefrologia; el Dr. Edoardo Melilli, del Servei de Nefrologia, i el Dr. Estanis Navarro, investigador de l’IDIBELL. Així mateix, hi col·laboren el Dr. August Vidal i la Dra. Marta Carrera, del Servei d’Anatomia Patològica, i la Secció d’Hemodiàlisi i el Servei de Nefrologia del nostre hospital, dirigits, respectivament, pel Dr. Alberto Martínez Castelao i el Dr. Josep M. Grinyó.

Els pacients amb malaltia renal crònica tenen un major risc de malaltia cardiovascular. Això és degut al fet que es tracta d’un estat inflamatori que va associat a lesions arterioscleròtiques severes. Un objectiu important dels nefròlegs és disposar de tractaments que puguin prevenir la inflamació de la paret arterial, amb la qual cosa s’aconseguirien importants millores en la morbilitat i mortalitat d’aquests pacients.

La hipòtesi d’aquest projecte se centra en la possibilitat que un element important en la regulació de l’expressió gènica com són els miRNAs es trobin en l’origen dels mecanismes del sistema immune que porten a l’activació o a la inhibició de la inflamació de la paret arterial.

Així, a partir d’un model d’insuficiència renal en ratolins, s’estudiarà si hi ha un patró de miRNAs que influeix en el fet que la lesió arterioscleròtica es produeixi en una àrea i no una en una altra, i si influeix en l’evolució i la severitat de la lesió. La identificació de miRNAs i dels seus gens diana ajurarà a entendre els mecanismes moleculars de la malaltia i a explorar la seva utilitat com a biomarcadors diagnòstics o pronòstics i com a diana terapèutica.

Juliol 2012

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email