El cervell dels pacients bilingües català-castellà presenta espais específics per a cada llengua

L’organització cerebral en pacients bilingües català-castellà no segueix un model de solapament estricte de les dues llengües, com es podria inferir d’alguns estudis previs, sinó que té espais comuns però també espais específics per a cadascuna d’elles. Per tant, en tot procés neuroquirúrgic resectiu –per exemple, per extirpar un tumor– en l’hemisferi cerebral dominant on s’ubiquen les principals àrees de llenguatge, és necessària la identificació intraoperatòria selectiva de les dues llengües que parla el pacient per tal d’aconseguir una correcta preservació de totes dues.
Aquesta és la conclusió principal de la tesi doctoral Organització cortical en el cervell bilingüe català-castellà i la seva aplicació a la resecció de lesions expansives cerebrals, que el Dr. Andreu Gabarrós, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va defensar el passat 20 de gener a la Universitat de Barcelona, en una sessió que va tenir lloc a la sala d’actes de l’Hospital. La tesi doctoral, dirigida pel Dr. Juan José Acebes i el Dr. Gerard Conesa, va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude.
El treball es va fer en base a l’anàlisi detallada de les exploracions i estudis preoperatoris, intraoperatoris (mapeig cerebral) i postoperatoris de 35 pacients intervinguts entre els anys 1999 i el 2008 a l’Hospital Universitari de Bellvitge que complien amb tots els criteris d’inclusió a l’estudi, entre els quals els de ser persones dretanes, bilingües català-castellà, i portadores de lesions cerebrals ubicades en l’hemisferi dominant, totes elles intervingudes despertes per a la realització d’un mapeig cerebral de llenguatge, imprescindible per a delimitar zones funcionals durant la resecció. És la sèrie més llarga i homogènia sobre aquest tema estudiada fins ara al món.
Aquests pacients van mostrar un 50% de llocs comuns de llenguatge i un 50% de punts específics per a cada llengua, sense predomini significatiu del català o castellà. Entre moltes altres informacions, el treball indica que els pacients amb punts de llenguatge compartit més propers a la lesió van tenir una millor evolució que aquells amb la lesió més propera a punts de llenguatge específics, enfatitzant la importància de preservar, durant la resecció, cada punt de llenguatge identificat durant el procés de mapeig.
Aquesta tesi doctoral del Dr. Andreu Gabarrós va comptar amb col·laboracions significatives de la Dra. Montserrat Juncadella i la resta de professionals de l’àrea de neuropsicologia, així com de membres del Servei d’Anestesiologia i Reanimació, i el conjunt de l’equip mèdic i infermer del Servei de Neurocirurgia.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email