Cardiòlegs de l’HUB, autors d'un estudi publicat a ‘The Lancet’ sobre l’ús de stents en intervencionisme coronari percutani en l'infart de miocardi
El Dr. Àngel Cequier i el Dr. Josep Antoni Gómez-Hospital són dos dels autors de l’article Everolimus-eluting stent versus bare-metal stent in ST-segment elevation myocardial infaction (EXAMINATION): 1 year results of a randomised controlled trial, publicat aquest mes de setembre a la revista The Lancet. En l’estudi, subvencionat per la Fundación Española del Corazón, han participat 12 hospitals de l’Estat espanyol, Itàlia i Països Baixos.
Aquest estudi, en què s’han inclòs 1.498 pacients, ha comparat per primera vegada l’ús en el tractament de l’infart de miocardi d’un stent alliberador de fàrmac de segona generació amb l’ús d’un BMS del mateix material però que no allibera cap fàrmac ni polímer. Després d’un any de seguiment, ha establert que l’ús del dispositiu alliberador de fàrmac no millora el pronòstic global del pacient en relació amb el BMS, si bé aconsegueix reduir les revascularitzacions de la lesió i les trombosis de stent.
L’intervencionisme coronari percutani és el tractament estàndard de l’infart de miocardi amb elevació d’ST. En aquest context clínic, des de fa un temps s’ha demostrat que l’ús d’un stent de metall sense recobriment (bare-metal stent, BSM) redueix la taxa de reintervencions en comparació amb el baló d’angiopàstia.
Posteriorment, la primera generació de stents alliberadors de fàrmac ha aconseguit reduir el nombre de reestenosis en comparació amb el BSM. No obstant això, s’ha vist que, més a llarg termini, aquests dispositius incrementen el risc de trombosi de stent (formació d’un coàgul a la superfície de l’stent). Més recentment, una segona generació de stents alliberadors de fàrmac ha aconseguit reduir tant les reestenosis com les trombosis, segons els primers estudis.
Per veure l’abstract de la publicació, cliqueu aquí.
Novembre 2012
Comparteix-lo | Compártelo | Share it
