• Entre un 2-5% de la població general pateix trastorn d’afartament compulsiu.
  • L’Hospital Universitari de Bellvitge lidera diferents estudis amb l’objectiu de definir les característiques pròpies dels pacients amb trastorn d’afartament i aconseguir, així, ser més eficient en el tractament que ja arriba a un 80% d’èxit.
  • Més edat, obesitat i un estat d’ànim depressiu són els principals trets diferencials d’aquest trastorn que abans era associat amb la bulímia nerviosa.
  • Es conclou que els pacients amb diabetis tipus 1 presenten taxes més altes d’abandonament del tractament a causa dels seus trets característics.

El trastorn d’afartament compulsiu es defineix per l’hàbit repetitiu d’ingerir grans quantitats d’aliments de manera ràpida, sense tenir gana i d’amagat per tal de calmar l’ansietat i l’angoixa. Aquest ha estat reconegut com un trastorn amb entitat pròpia dins dels trastorns alimentaris per la publicació americana Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, ja que abans era diagnosticat com un subtipus de bulímia nerviosa. Les principals diferències són que els pacients amb trastorn d’afartament no presenten conductes compensatòries o de purga, com l’autoprovocació del vòmit, dejú, dietes molt restrictives, exercici intens, ingesta de diürètics o laxants.

Des del seu reconeixement com a trastorn alimentari independent, el trastorn d’afartament compulsiu ha estat objecte de diversos estudis amb l’objectiu de definir de la millor manera les seves característiques i, així, poder fer un diagnòstic més precoç. En l’actualitat, entre un 2-5% de la població general pateix aquest tipus de trastorn que afecta de la mateixa forma a homes i dones. “En general, els pacients amb trastorn d’afartament mostren més dificultats per gestionar l’estrès, són més impulsius i tenen menys autoestima que les persones amb altres trastorns alimentaris. Aquests tenen símptomes de depressió i una alta preocupació pel seu aspecte físic”, indica el Dr. Fernando Fernández Aranda, cap de la Unitat de Trastorns Alimentaris de l’Hospital Universitari de Bellvitge i responsable de diferents estudis sobre aquest trastorn.

Les persones amb trastorn d’afartament presenten alts índexs d’obesitat i tenen una edat mitjana al voltant dels 25-40 anys. “Aquest tipus de malalts desenvolupen el trastorn a una edat més tardana i la pateixen durant més temps abans de visitar el metge. A més, en molts casos, aquestes persones consulten per baixar de pes i no pel trastorn, ja que no creuen que sigui un problema a tractar, cosa que dificulta el diagnòstic. Ara, amb aquests estudis, es coneix molt més la malaltia i el metge de capçalera i els endocrins incideixen en aspectes clau per detectar la possibilitat de patir aquest trastorn”, explica el Dr. Fernández Aranda.

Els estudis, molt d’ells realitzats conjuntament amb el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Obesitat i Nutrició (CIBERobn), també posen de manifest que, malgrat que els pacients amb trastorn d’afartament compulsiu tenen major tendència a l’abandonament del tractament, aquests presenten taxes superiors de millora que els altres trastorns alimentaris un cop finalitzada la teràpia. “La falta de pèrdua de pes per no poder fer dieta durant el seguiment del tractament és un dels principals factors d’abandonament”, afegeix. El tractament psicològic cognitivo-conductual consisteix en la realització d’una teràpia grupal a la setmana durant setze sessions i, en alguns casos, aquesta es complementa amb tractament farmacològic.

En aquest sentit, l’hospital ha estudiat poblacions específiques amb trastorn d’afartament i altres trastorns alimentaris, com són les persones amb diabetis tipus 1. Aquests pacients, especialment aquells amb característiques bulímiques, acostumen a utilitzar  l’omissió d’insulina com a conducta compensatòria. Es caracteritzen per presentar menys perseverança, ser més inestables i tenir menys motivació enfront del tractament. Això explica la seva elevada taxa d’abandonament de la teràpia, més alta que en les persones sense diabetis, que en la majoria de casos es produeix en les primeres dues setmanes.

Notícies relacionades |Noticias relacionadas | Related news

Comments are closed.

Home | eHub | Email