Anna Fàbregas

Anna Fàbregas

L’Anna Fàbregas, que es jubila a primers de juliol, ha estat durant anys un referent de la professió infermera del nostre hospital. Després del seu retir, continuarà col·laborant amb el nostre centre a través de grups de treball, i impulsant una associació de professionals d’infermeria jubilats.

Què recordes dels teus inicis a l’Hospital?

En aquell temps l’hospital també estava començant, la inauguració oficial s’havia fet el novembre de l’any 1972. Vaig estudiar durant tres anys a l’Escola d’Infermeres de Bellvitge. La meva promoció va acabar els estudis l’any 76. Els voltants de l’hospital llavors eren tot camps. El barri de Bellvitge estava a mig fer. No hi havia autobusos ni bones comunicacions. Per arribar-hi, havies de travessar l’autovia corrent quan no passava cap cotxe, o per sota, pel costat d’una claveguera. Els dies de pluja, transitar per l’entorn de l’hospital era una odissea.

Quin era llavors el rol de la infermera?

Tot era diferent, començant pel vestit: portàvem bata, davantal i còfia! Els registres infermers gairebé eren inexistents, manuals i precaris. Això ha millorat i s’ha transformat molt amb el temps. En l’època en que la Sra. Montse Artigas era la directora infermera, vàrem començar a elaborar una documentació infermera com cal, vam desenvolupar els plans de cures, vam començar a treballar per objectius… Actualment es treballa amb el programa informatitzat “Gacela” fruit de l’esforç de molts professionals.

La infermera sempre ha estat el professional més proper al malalt?

Tradicionalment, la infermera sempre ha estat a peu de llit dels pacients les vint-i-quatre hores del dia. Altres professionals també hi són, però al voltant de la infermera, pels torns de treball, per la seva funció de tenir cura, pivota tot el que li passa al pacient. Amb els anys ha millorat molt la ràtio infermera/pacient. Abans, de nit hi havia a les unitats una o dues infermeres i una sola auxiliar. Poc a poc i amb molt esforç els equips infermers han augmentat a mesura que s’han incrementat la complexitat dels pacients, les tècniques i cures infermeres.

Amb la tecnificació de les cures han quedat oblidats els aspectes més humans de la medicina?

Una mica sí. El fet de centrar-nos tant en l’avenç i en la innovació dels tractaments i les cures ha fet que oblidem la importància del tracte humà. Com deia molt bé en Carles Capdevila, el tracte humà també cura. Penso que tots plegats hauríem esforçar-nos de recuperar aquesta vessant tan important de la nostra professió. I no només el tracte amb el pacient i la família, sinó també el tracte entre els mateixos professionals. En aquest hospital gran, hi ha molts professionals treballant que no es coneixen entre ells. N’hi ha que entren i surten en una unitat sense ni dir-te bon dia. S’han de recuperar les normes bàsiques de correcció. I, a les diferents direccions de l’hospital, jo els diria que han de cuidar més els professionals, vetllar perquè tinguin un entorn correcte i agradable de treball, un tipus de contractació adequat i els mitjans necessaris, que poden variar segons la dinàmica del dia a dia …

Un bon tracte al professional i entre els professionals té repercussió en el pacient?

No en tinc cap dubte. Quan el professional està content, tot surt més fluid. També hem de treballar per recuperar el silenci i l’assossegament a l’hospital. Dit tot això, tampoc m’agraden els professionals que estan instal·lats en la crítica negativa permanent. No s’hi val a dir que aquí tot va malament sense concretar, sense fer propostes constructives i treballar per aconseguir-les. Perquè els pacients estiguin ben atesos, s’han de posar en valor l’esforç dels professionals, les noves tecnologies i tècniques aconseguides que tenim actualment a la nostra disposició, els nous equipaments com les Urgències, la Unitat Coronària, els quiròfans d’oftalmologia…

Com veus el futur de l’hospital?

Com tota la Sanitat, té aspectes lluminosos i aspectes foscos. Però l’Hospital de Bellvitge té futur. El que no vol dir que no hi hagi entrebancs, perquè tot costa molt d’aconseguir. Per avançar, jo penso que és important tenir una direcció estable, motivar els professionals i crear esperit de pertinença en els equips professionals. Nosaltres hem tingut massa direccions infermeres en un espai curt de temps. Valgui com exemple que des de l’any 2009 fins ara hem tingut cinc directors infermers diferents. Això no ajuda gens. Cada nou responsable tendeix a iniciar un nou projecte, moltes vegades oblidant els ja iniciats, com si els d’abans no tingués cap valor ni importància, com si no haguessin costat molts esforços i diners públics. Es perd molt de temps en aquestes coses. Els hospitals que mantenen una direcció infermera estable em fan una sana enveja.

Estan disminuint les vocacions d’infermeria perquè els joves d’avui dia prefereixen estudiar medicina?

Jo no ho plantejaria en termes de rivalitat entre infermeria i medicina. Cadascú té el seu rol. A les facultats d’Infermeria s’hi matriculen molts estudiants perquè hi tenen interès i pensen que és el que han de fer. Com hospital universitari que som, hem de preparar bé els alumnes, inculcant-los l’esperit de l’HUB; és la nostra obligació. Jo personalment he tingut durant la meva vida laboral diferents rols i tots m’han omplert i m’ha permès desenvolupar-me com a professional. Però el cert és que els metges i les infermeres, conjuntament amb els altres professionals que existeixen en l’hospital, hem de treballar de manera més coordinada, i cadascú hauria de reconèixer més l’àmbit professional dels altres. Crec que la professió infermera té un bon futur i que cada vegada va ocupant millor el seu lloc en la societat. Fa molts anys les infermeres no teníem ni títol; ara tenim un reconeixement i una bona formació universitària, tot i que encara hem de treballar per continuar millorar-la i per posicionar-nos per ocupar el lloc que socialment ens correspon.

Mantindràs algun lligam amb l’hospital?

M’han demanat que continuï col·laborant com a infermera jubilada. Continuaré participant en grups de treball relacionats amb la humanització de l’assistència. També estic treballant, conjuntament amb altres companyes, per organitzar l’Associació d’Infermeres Jubilades de l’Hospital Universitari de Bellvitge. N’hem parlat amb el Dr. Sans, cirurgià jubilat, i impulsor de l’Associació de Metges Jubilats de l’HUB, que ens està assessorat. Com a grup de professionals que som, podem ser útils per aportar idees, des de un altre punt de vista, per la millora d’alguns aspectes de l’hospital, i més quan, a més d’exprofessionals experts, alguns en són pacients. Després de l’estiu ens donarem a conèixer perquè totes les infermeres jubilades interessades que ho vulguin, puguin participar i col·laborar en la creació de l’Associació.

30 de juny de 2017

Més Notícies | Más Noticias | More news

Comments are closed.

Home | eHub | Email